Vull compartir una teoria amb tots vosaltres, a veure què us sembla... Sempre he sostingut que la millor cançó d'un LP era la primera cançó de la cara B i no us ho perdeu! A la era dels CD ( als 90) per mi la millor cançó era la pista 5! Us sona això?
Les cares B sempre han sigut joies ocultes, mes enllà de les més conegudes