Geometria «Lira»
Secció corba amb frontal pla i darrere el·líptic. Elimina les parets paral·leles, reparteix els modes de ressonància interns i trenca les ones estacionàries.
Prototip en desenvolupament
427 interessatsUna caixa acústica de dues vies pensada des d’una idea senzilla: posar el comportament acústic per davant de les limitacions de la fabricació en sèrie.
Transductors deBeymaVull estar-ne al casEl model, per dins
Aquest és el model CAD real d’on surten els DXF que van al taller: 120 peces, cadascuna amb el seu lloc i el seu ordre de muntatge. Gira’l, obre’l pas a pas i toca qualsevol peça per saber què hi fa i per què importa per al so.
Estat del projecte
Fixar què havia de fer bé l’altaveu abans de dibuixar res, triar els transductors i portar el sistema a simulació.
La caixa: geometria corba sense parets paral·leles, cos laminat de 40 mm i tots els plànols de fabricació generats des d’un model 3D paramètric.
Adaptar el filtre als transductors Beyma per treure’n tot el potencial, tancar els components i portar-lo d’esquema a placa fabricada.
Construir, escoltar, apuntar tot el que no encaixava i tornar-ho a dibuixar. D’aquí va sortir el disseny actual, ara en mecanitzat d’alta precisió.
Les primeres mesures ja estan fetes i publicades. Falta que algú de fora, amb cambra anecoica, les confirmi.
Convertir un prototip en una cosa que es pugui fabricar, acabar i enviar a casa d’algú sense que hi arribi tocat.
El projecte s’ha explicat en obert des del primer dia. Queda posar-lo a sonar davant de gent i obrir la primera sèrie.
El mètode
Fa dècades que el disseny d’altaveus va deixar de dependre del misticisme i de la intuïció. Avui hi ha eines de simulació, sistemes d’anàlisi i una bibliografia extensa que permeten predir amb precisió com afecta cada decisió al resultat final. L’Opus I aplica aquest coneixement acumulat.
El desenvolupament s’ha centrat en dos objectius crítics:
Això no vol dir que hi hagi un sol so correcte: hi ha comportaments físics que estadísticament es prefereixen perquè cansen menys l’oïda i són més fidels al missatge original.
El format kit com a filosofia. Moltes de les solucions mecàniques de l’Opus I serien inviables en una línia de muntatge automatitzada, pel cost de mecanitzat i pel temps de curat. El kit recupera la cultura de l’àudio dels anys seixanta i setanta: muntar-lo no és només estalviar, és la manera d’entendre l’altaveu per dins. A dia d’avui és, a més, el primer kit comercial d’altaveus dissenyat i fabricat a Espanya amb transductors Beyma, de fabricació també espanyola.
El projecte encara està en fase d’ajust. Abans de tancar el disseny, el sistema es contrastarà amb mesures de camp proper i llunyà i amb sessions d’escolta comparativa a cegues contra monitors de referència del mercat, per aïllar el resultat dels biaixos de preu o d’expectativa.
Construcció
Cada decisió de geometria i de material equilibra el rendiment acústic amb la viabilitat del muntatge a casa. El disseny està pensat perquè el resultat final depengui del projecte i no de l’habilitat prèvia de qui el construeix.
Secció corba amb frontal pla i darrere el·líptic. Elimina les parets paral·leles, reparteix els modes de ressonància interns i trenca les ones estacionàries.
Estructura formada per 23 lames de tauler mecanitzades amb CNC. Les múltiples línies de cola entre capes fan d’esmorteïment estructural i redueixen l’energia que radien els panells.
Quatre espàrrecs roscats d’acer M8 travessen el cos de dalt a baix i el mantenen sota pressió constant. Augmenten la rigidesa mecànica i asseguren un segellat perfecte, sense juntes a topar.
El conducte de sintonia va fresat directament a les mateixes lames de fusta. Evita les ressonàncies tubulars dels ports de plàstic comercials i garanteix la precisió dimensional de la sintonia.
Woofer 8NMFW (con de carboni) i tweeter de cúpula T25M. Components d’àmbit professional, triats per la seva baixa compressió dinàmica i per l’estabilitat tèrmica a pressions sonores altes.
Els dos transductors queden encastats al ras del bafle amb rebaixos micromètrics. Minimitza la difracció de les vores del frontal.
Totes les peces de fusta arriben numerades i encadellades perquè encaixin en una sola posició. No calen eines especials ni rectificacions a mà.
Crossover passiu amb bobines d’aire (sense nucli que saturi) i condensadors de polipropilè de Jantzen Audio i Dayton Audio. Inclou xarxes de correcció d’impedància i d’atenuació calculades per a una transició neta entre vies.
Placa de terminals posterior feta a mida, tallada per làser en metacrilat negre (gravat i forats per als borns d’altaveu), integrada a la curvatura el·líptica del recinte.
Fonament
L’Opus I no es basa en esoterisme; s’aguanta sobre literatura tècnica verificada a les fonts primàries (AES, JAES, BBC Research). Les referències fonamentals del disseny són:
Les marques citades pertanyen als seus titulars i apareixen només com a referència tècnica.
Crossover
El crossover o filtre divisor és el cervell de l’altaveu: reparteix el senyal que arriba de l’amplificador entre el woofer i el tweeter, i envia a cada transductor només la banda de freqüències que sap reproduir, protegint-lo de les que li farien mal. Però no es limita a «tallar»: corregeix la resposta en freqüència, iguala els nivells dels dos altaveus, compensa les seves impedàncies i alinea les fases perquè tots dos sonin com una sola font coherent. Per això un filtre ben dissenyat marca la diferència entre un altaveu que mesura bé i un que, a més, sona natural. I el càlcul no n’hi ha prou sense bons materials: bobines d’aire (sense nucli que saturi), condensadors de polipropilè de baixes pèrdues i resistències no inductives de potència mantenen el senyal net, estable a volum alt i fidel amb el pas del temps. A l’Opus I el filtre és passiu, amb components Jantzen Audio i Dayton Audio, mesurat peça a peça i muntat sobre una placa de circuit imprès dissenyada amb el contorn del mateix recinte.

Les dues bobines en sèrie (L1 d’1,58 mH i L2 de 0,8 mH) deixen passar els greus cap al 8NMFW i van frenant progressivament els aguts. Els condensadors C1 (22 µF) i C2 (4,7 µF) deriven a massa el que sobra, i R1 (1,8 Ω) esmorteeix aquesta xarxa perquè el tall sigui net i sense ressonàncies.
C3 (22 µF) en sèrie amb R2 (18 Ω) formen una xarxa Zobel a l’entrada del woofer. Corregeixen la pujada d’impedància que provoca la inductància de la bobina mòbil, de manera que el filtre passa-baix «vegi» una càrrega estable i resistiva i treballi tal com es va calcular.
C4 (8,2 µF) en sèrie amb L3 (0,55 mH) a massa formen un passa-alt de 2n ordre (12 dB/oct). Bloquegen els greus que farien malbé el T25M i deixen passar només la banda alta que sap reproduir.
L4 (0,7 mH) amb C5 (1,5 µF) i C6 (1 µF) formen una xarxa ressonant en sèrie a massa que «xucla» un pic concret de la resposta del tweeter. R3 (4,7 Ω) fixa la profunditat i la Q d’aquesta trampa per suavitzar la corba sense passar-se.
R5 (3,3 Ω) en sèrie i R4 (12 Ω) en paral·lel formen un L-pad: abaixen el nivell del tweeter per igualar-lo a la sensibilitat del woofer i, alhora, mantenen constant la impedància que veu el crossover. C7 (3,3 µF) pontegen R5 a l’extrem agut per no perdre aire ni brillantor a l’última octava.
Components

Els dos transductors de l’Opus I són de la sèrie NMF (Near & Mid Field) de Beyma: una gamma alta nova que el fabricant valencià ha dissenyat específicament per a camp proper i camp mitjà —l’alta fidelitat domèstica i els estudis de so—. Desenvolupada amb dos anys de simulació multifísica buscant linealitat extrema i distorsió mínima, Beyma la resumeix com a «so en directe a casa».
Triar els altaveus és la decisió que més marca un disseny de dues vies: són ells els que mouen l’aire. Després de comparar diverses marques, els transductors de l’Opus I són Beyma, i no per un sol motiu.
Components de gamma professional, no de catàleg de consum. La sèrie NMF neix de dos anys de simulació multifísica buscant linealitat i distorsió mínima: la base honesta sobre la qual es pot construir un bon altaveu.
Fundada el 1969, Beyma és avui una de les marques de referència de l’àudio professional a Europa. Darrere de cada transductor hi ha cinquanta anys d’ofici acumulat.
Nascuts per al so professional —gires, sales, estudis—, aguanten molt més del que a casa els demanaràs mai. Aquesta robustesa es tradueix en tranquil·litat: un altaveu per anys.
Dissenyen i fabriquen a Montcada, València. Treballar amb un fabricant d’aquí escurça distàncies i terminis, i manté el projecte a prop de casa.
A cada contacte, d’enginyeria a vendes, la mateixa serietat i el mateix bon tracte. Dona gust treballar amb gent així.
Però si m’he de quedar amb una sola raó per damunt de totes, és la més humana: amb Beyma es pot parlar. Despenges el telèfon i a l’altra banda hi ha enginyers, dissenyadors i un equip de comunicació i vendes disposats a dialogar, a explicar el que preguntes i a escoltar el que proposes. No és un catàleg tancat ni un formulari sense resposta. Som persones, tots —i això, al final, ho fem persones per a persones.
Josep Maria Marimon
Beyma es va fundar el 1969, quan la família Masip es va traslladar de Barcelona a València per fabricar altaveus. Dissenya i produeix a les seves instal·lacions de Montcada (València). El 1974 va portar els seus productes a la fira Musikmesse de Frankfurt i des del 1976 exporta a tot Europa; més de cinquanta anys després és una de les marques de referència de l’àudio professional.






Woofer de 8″ · mitjos-greus

Tweeter de cúpula · 1″
Mesures
Les gràfiques que veureu més avall són preliminars: s’han pres en una sala normal —no anecoica— aplicant una finestra temporal per aïllar el so directe. Serveixen per afinar el disseny, però encara no són l’última paraula. La certificació final arribarà amb les mesures en cambra anecoica, i llavors aquestes dades s’actualitzaran.
Un altaveu no s’«afina d’oïda». Es mesura, es corregeix i es torna a mesurar, desenes de vegades, fins que els números confirmen el que busquem. Així se separa el disseny real de l’opinió, i així es fa a qualsevol projecte que vulgui arribar al mercat amb garanties.
Un altaveu és, abans que res, un traductor: converteix un senyal elèctric en so. L’ideal és que no s’inventi res —que torni cada freqüència, del greu més profund a l’agut més fi, amb el mateix pes amb què va quedar gravada—. Quan dibuixem la seva resposta en freqüència (nivell de so contra freqüència), aquesta fidelitat es veu com una línia tan recta i horitzontal com es pugui.
Cada desviació d’aquesta línia és una mentida que l’altaveu afegeix a la música. Un pic fa que una zona —uns aguts brillants, uns greus inflats— soni més fort del que hauria i s’imposi a la resta; amb el temps, cansa l’oïda. Una vall fa el contrari: enterra informació que sí que era a la gravació i que ja no sentirem mai. Un altaveu pla no és un altaveu «fred», és un altaveu honest: el caràcter l’ha de posar la gravació, la sala i el teu gust, no un altaveu que acoloreix sempre igual.
I no n’hi ha prou que la línia sigui plana just davant de l’altaveu: també importa com es comporta el so que se n’escapa cap als costats i rebota a la sala (la directivitat). Els estudis de Floyd Toole i Sean Olive demostren que la combinació d’una resposta plana a l’eix amb una directivitat que decau de manera suau i progressiva és, estadísticament, el que els oients prefereixen a les proves a cegues. Aquest és l’objectiu que perseguim a cada mesura.
Abans de gastar ni un euro en una cambra anecoica, el prototip es mesura en una habitació corrent. El repte és que les parets, el terra i el sostre tornen ecos que embruten la mesura. La solució no és una sala perfecta, sinó un mètode rigorós:
Amb aquest muntatge entres al bucle de treball real: mesurar, ajustar un valor del crossover, tornar a mesurar. Repetit desenes de vegades, és el que permet afinar el filtre divisor fins a quadrar la corba objectiu. Els greus, on la finestra temporal deixa de ser fiable, es mesuren a part en camp proper i s’empalmen amb la resta.
Una cambra anecoica és una sala construïda perquè no hi hagi cap eco: les parets absorbeixen tot el so i l’altaveu es mesura com si estigués surant a l’espai obert, sense reflexions ni límits de finestra temporal. És la mesura perfecta.
Però llogar-la costa milers d’euros per sessió. Per això no és l’eina amb què es desenvolupa un altaveu, sinó la que el certifica al final: quan el disseny ja està afinat amb les mesures preliminars, l’anecoica confirma amb precisió total la resposta sencera —inclosa la zona greu i la resposta fora d’eix— i segella la qualitat del resultat. Portar a la cambra un disseny a mig fer seria llençar els diners; portar-lo ja polit és el pas lògic i responsable.
Dades provisionals, mesurades en sala amb finestra temporal · pendents de validació en cambra anecoica.


La impedància és la resistència que l’altaveu oposa al corrent que li envia l’amplificador, i canvia amb cada freqüència. Mesurar-la no necessita cambra anecoica —n’hi ha prou amb un muntatge elèctric amb una resistència de referència—, o sigui que, a diferència de les corbes acústiques de dalt, aquestes ja són definitives. I la seva forma és una radiografia honesta del que passa dins de la caixa: on ressona el woofer, a quina freqüència està afinat el port i quina càrrega veurà l’amplificador que hi connectis.
Mesures elèctriques reals. La corba del sistema combina el woofer mesurat amb un model del tweeter, pendent de la seva pròpia mesura.


Aparellament
És la pregunta que més es repeteix i la que gairebé cap fabricant no respon amb números. Aquí els tens: l’Opus I és un altaveu fàcil de moure, i la corba d’impedància mesurada ho demostra.
Finestra de potència recomanada
20 W120 W
per canal · amplificador estable a 4 Ω
L’Opus I es declara com a 4 Ω nominals, no com a 8: el woofer 8NMFW és de 8 Ω, però el tweeter T25M és de 4 Ω i el mínim del sistema amb el filtre muntat baixa a 3,1 Ω cap als 8 kHz —una zona on la música té poquíssima energia—. A la banda greu, que és on de debò es demana corrent a l’amplificador, la càrrega es manté al voltant dels 8 Ω. Qualsevol amplificador que declari estabilitat a 4 Ω el mou de sobres, i avui això són pràcticament tots.
Amb 90 dB de sensibilitat (1 W a 1 m), n’hi ha prou amb uns 20 W per canal per superar de llarg els 95 dB de pic al punt d’escolta d’un menjador normal. La potència que sobra és marge de tranquil·litat, no una necessitat.
La combinació de sensibilitat alta i càrrega sense extrems fa de l’Opus I una caixa agraïda per a amplificació de vàlvules. Un integrat de vàlvules de 20-30 W la governa sense quedar-se curt.
La placa de terminals surt preparada per bi-cablejar o bi-amplificar si vols explorar aquesta via. No és obligatori: amb un sol parell de cables l’altaveu funciona exactament com es va dissenyar.
Galeria
Fotografies reals del procés de construcció al taller. Sense il·luminació d’estudi ni retocs: el camí del prototip a la producció.
Vídeo
El muntatge
Muntar l’Opus I no és un examen de fusteria. El disseny està resolt perquè el resultat depengui del projecte i no de la mà de qui el construeix: les peces només encaixen a la posició correcta, el filtre arriba muntat i comprovat, i els mateixos espàrrecs d’acer fan de serjants mentre la cola s’asseca.
Les lames de les dues caixes, numerades i ja enfilades als seus espàrrecs per ordre de muntatge.
Dos woofers Beyma 8NMFW de 8″ i dos tweeters Beyma T25M, en el seu embalatge de fàbrica.
Les dues plaques de crossover ja muntades i comprovades, la cargoleria, les plaques de terminals i el material de segellat.
Les lames ja venen en ordre, enfilades als espàrrecs. Se’n van separant, se’ls posa cola a la cara de contacte i es tornen a baixar pels espàrrecs. Com que van guiades pels quatre eixos d’acer, no es poden descentrar.
S’estrenyen les femelles dels quatre espàrrecs M8 i el conjunt queda sota pressió constant. Aquesta compressió substitueix els serjants i garanteix el segellat entre capes, sense juntes a topar.
La placa del crossover està retallada amb el perfil del mateix recinte per poder entrar pel forat del woofer, que és l’única via d’accés a l’interior. S’hi col·loca i es connecta a la placa de terminals del darrere. No cal soldar res.
El woofer i el tweeter es cargolen als seus rebaixos del frontal, que els deixen al ras de la fusta. Connectes els faston respectant la polaritat i tanques.
El recinte arriba en MDF vist, a punt per pintar, lacar o tractar. Aquí decideixes tu: és la part del procés on el kit deixa de ser un producte i passa a ser teu.
Codi obert
Creiem en el coneixement compartit. Amb el llançament del kit s’alliberaran de franc els plànols de tall, els models 3D i l’esquema del filtre. Els enllaços en gris encara no estan disponibles.
Fitxers de tall de les 23 lames i del frontal del recinte «Lira».
Placa de terminals posterior feta a mida, en metacrilat negre tallat per làser: gravat i forats per als borns d’altaveu.
Crossover passiu Jantzen Audio.
Fulls de dades oficials de Beyma dels altaveus que munta el kit.
Com aconseguir-lo
L’Opus I s’ofereix de dues maneres, perquè triïs segons el que busques: muntar-lo tu mateix i estalviar entenent l’altaveu per dins, o rebre’l acabat i a punt de sonar.
Properament Reserva de la 1a sèrie
Sèrie limitada i numerada
La reserva de la primera sèrie de l’Opus I s’obrirà aviat: unitats numerades i signades a mà, amb pagament fraccionat i reemborsable fins a l’enviament. Deixa’ns el teu contacte i t’avisem tan bon punt obri.

Via 1 · Kit
Reps l’Opus I en tres caixes i el munta tu, amb tot guiat pas a pas.

Via 2 · Muntada
Reps les caixes acabades al taller, a punt per col·locar i connectar.
Aquestes imatges són simulacions, no mostres reals. Els acabats definitius encara estan per definir.




Si ja tens part de l’equip o prefereixes espaiar el cost, el sistema també es distribueix de manera modular. Els transductors s’ofereixen al seu preu de botiga (PVP); l’estalvi és construir-te tu mateix el recinte, evitant el cost de fabricació, l’embalatge i l’enviament.
Dubtes
Que el disseny ja és el definitiu —el recinte «Lira», els transductors Beyma i el filtre Jantzen que veus a la fitxa són els que es fabriquen—, però el producte encara està a l’última fase d’ajust: l’acabat s’està tancant i queden pendents les mesures en cambra anecoica. Pots seguir l’estat real del projecte a la línia de temps del principi d’aquesta pàgina, que s’actualitza a mesura que avança.
No. Les imatges d’acabats són simulacions, no mostres reals, i els acabats definitius estan per definir. L’acabat depèn de com compris l’Opus I:
És el dubte raonable de qualsevol que es planteja un kit, i el disseny està pensat justament per això: les lames van numerades, enfilades als seus espàrrecs i encadellades, de manera que només encaixen en una posició. El filtre arriba muntat i comprovat, o sigui que no hi ha res a soldar ni a calcular. Mentre la cola no ha agafat encara pots rectificar la posició d’una lama. I si t’encalles, escrius directament al dissenyador: aquí no hi ha cap servei d’atenció al client pel mig.
No. El muntatge és d’unes dues hores per a la parella sencera i no demana ni soldadura ni serjants ni eina especial: els quatre espàrrecs d’acer fan la compressió mentre s’asseca la cola. A la secció «El muntatge» d’aquesta pàgina tens el detall del nivell, el temps, les eines i què hi ha a cada caixa.
L’Opus I es dissenya a Barcelona i els transductors són de Beyma, que dissenya i fabrica a Montcada (València). El mecanitzat CNC del recinte i el lacat també es fan en tallers de l’àrea de Barcelona. A dia d’avui és el primer kit comercial d’altaveus dissenyat i fabricat a Espanya amb transductors Beyma.
Sí, la garantia legal de 3 anys. A més, com que està fet a mà pel seu autor, qualsevol incidència s’atén directament, sense intermediaris.
Presentació pública
Tardor 2026
Si vols rebre un avís quan s’obrin les primeres audicions físiques o els detalls de la precompra de la sèrie limitada, deixa’m el teu contacte.
Inicia sessió per a més funcions
Comunitat
Preguntes i respostes
El canal queda obert per discutir simulacions, proposar modificacions o resoldre dubtes tècnics directament amb el dissenyador.
Uneix-te a la comunitat de l’Opus I
Entra al grup del projecte per seguir la construcció, compartir els teus avenços i resoldre dubtes tècnics directament amb el dissenyador.
0 comentaris
Inicia la sessió per preguntar o comentar.
Inicia la sessióCarregant…