Geometria «Lira»
Secció corba amb frontal pla i darrere el·líptic. Elimina les parets paral·leles, reparteix els modes de ressonància interns i trenca les ones estacionàries.
Primera sèrie en preparació
450 interessatsUna caixa acústica de dues vies pensada des d’una idea senzilla: posar el comportament acústic per davant de les limitacions de la fabricació en sèrie.
Transductors deBeymaVull estar-ne al casEl model, per dins
Aquest és el model CAD real d’on surten els DXF que van al taller: 120 peces, cadascuna amb el seu lloc i el seu ordre de muntatge. Gira’l, obre’l pas a pas i toca qualsevol peça per saber què hi fa i per què importa per al so.
Estat del projecte
Fixar què havia de fer bé l’altaveu abans de dibuixar res, triar els transductors i portar el sistema a simulació.
La caixa: geometria corba sense parets paral·leles, cos laminat de 40 mm i tots els plànols de fabricació generats des d’un model 3D paramètric.
Adaptar el filtre als transductors Beyma per treure’n tot el potencial, tancar els components i portar-lo d’esquema a placa fabricada.
Construir, escoltar, apuntar tot el que no encaixava i tornar-ho a dibuixar. D’aquí va sortir el disseny actual, ara en mecanitzat d’alta precisió.
Les primeres mesures ja estan fetes i publicades. Falta que algú de fora, amb cambra anecoica, les confirmi.
Convertir un prototip en una cosa que es pugui fabricar, acabar i enviar a casa d’algú sense que hi arribi tocat.
El projecte s’ha explicat en obert des del primer dia. Queda posar-lo a sonar davant de gent i obrir la primera sèrie.
El mètode
Fa dècades que el disseny d’altaveus va deixar de dependre del misticisme i de la intuïció. Avui hi ha eines de simulació, sistemes d’anàlisi i una bibliografia extensa que permeten predir amb precisió com afecta cada decisió al resultat final. L’Opus I aplica aquest coneixement acumulat.
El desenvolupament s’ha centrat en dos objectius crítics:
Això no vol dir que hi hagi un sol so correcte: hi ha comportaments físics que estadísticament es prefereixen perquè cansen menys l’oïda i són més fidels al missatge original.
El format kit com a filosofia. El kit recupera la cultura de l’àudio dels anys seixanta i setanta: muntar-lo no és només estalviar, és la manera d’entendre l’altaveu per dins. El recinte no va encolat: les 23 capes s’aguanten amb quatre espàrrecs roscats, i es pot obrir i tornar a tancar. Els transductors són de Beyma, que dissenya i fabrica a Montcada (València).
El disseny de la primera sèrie està fixat. Una unitat del prototip v11 es va mesurar el 8 d’octubre del 2026 a la cambra semianecoica de Beyma, i les xifres de resposta, sensibilitat, impedància i distorsió d’aquesta fitxa surten d’aquella mesura. Queden pendents la directivitat més enllà dels 30° ja mesurats, les sessions d’escolta comparativa a cegues contra monitors de referència del mercat i alguns ajustos fins, com la sintonia del port.
Construcció
Cada decisió de geometria i de material equilibra el rendiment acústic amb la viabilitat del muntatge a casa. El disseny està pensat perquè el resultat final depengui del projecte i no de l’habilitat prèvia de qui el construeix.
Secció corba amb frontal pla i darrere el·líptic. Elimina les parets paral·leles, reparteix els modes de ressonància interns i trenca les ones estacionàries.
Estructura formada per 23 capes de MDF de 19 mm mecanitzades amb CNC. La paret frontal fa 40 mm, i la lateral i la posterior, 30 mm. Les capes no s’encolen: s’apilen i es comprimeixen, i les juntes segellen en sec.
Quatre espàrrecs roscats d’acer M8 travessen el cos de dalt a baix i el mantenen sota pressió. Aguanten les capes sense cola, de manera que el recinte es pot obrir i tornar a tancar.
El conducte de sintonia va fresat directament a les mateixes lames de fusta. Evita les ressonàncies tubulars dels ports de plàstic comercials i garanteix la precisió dimensional de la sintonia.
Woofer 8NMFW (con de carboni) i tweeter de cúpula T25M. Components d’àmbit professional, triats per la seva baixa compressió dinàmica i per l’estabilitat tèrmica a pressions sonores altes.
Els dos transductors queden encastats al ras del bafle amb rebaixos micromètrics. Minimitza la difracció de les vores del frontal.
Les capes arriben numerades, tret de la base, i baixen guiades pels quatre espàrrecs, en l’ordre marcat. Tots els cargols M4 es collen amb una sola clau Allen de 3 mm.
Crossover passiu amb bobines d’aire (sense nucli que saturi) i condensadors de polipropilè de Jantzen Audio i Dayton Audio. Inclou xarxes de correcció d’impedància i d’atenuació calculades per a una transició neta entre vies.
Placa de borns posterior feta a mida, tallada per làser en metacrilat negre de 4 mm i gravada, amb quatre borns per a bi-cablejat. Queda enrasada en un rebaix del darrere del recinte.
Fonament
L’Opus I no es basa en esoterisme; s’aguanta sobre literatura tècnica verificada a les fonts primàries (AES, JAES, BBC Research). Les referències fonamentals del disseny són:
Les marques citades pertanyen als seus titulars i apareixen només com a referència tècnica.
Crossover
El crossover o filtre divisor és el cervell de l’altaveu: reparteix el senyal que arriba de l’amplificador entre el woofer i el tweeter, i envia a cada transductor només la banda de freqüències que sap reproduir, protegint-lo de les que li farien mal. Però no es limita a «tallar»: corregeix la resposta en freqüència, iguala els nivells dels dos altaveus, compensa les seves impedàncies i alinea les fases perquè tots dos sonin com una sola font coherent. Per això un filtre ben dissenyat marca la diferència entre un altaveu que mesura bé i un que, a més, sona natural. I el càlcul no n’hi ha prou sense bons materials: bobines d’aire (sense nucli que saturi), condensadors de polipropilè de baixes pèrdues i resistències no inductives de potència mantenen el senyal net, estable a volum alt i fidel amb el pas del temps. A l’Opus I el filtre és passiu, amb components Jantzen Audio i Dayton Audio, mesurat peça a peça i muntat sobre una placa de circuit imprès dissenyada amb el contorn del mateix recinte.

Les dues bobines en sèrie (L1 d’1,5 mH i L2 de 0,8 mH) deixen passar els greus cap al 8NMFW i van frenant progressivament els aguts. Els condensadors C1 (22 µF) i C2 (4,7 µF) deriven a massa el que sobra, i R1 (1,8 Ω) esmorteeix aquesta xarxa perquè el tall sigui net i sense ressonàncies.
C3 (22 µF) en sèrie amb R2 (18 Ω) formen una xarxa Zobel a l’entrada del woofer. Corregeixen la pujada d’impedància que provoca la inductància de la bobina mòbil, de manera que el filtre passa-baix «vegi» una càrrega estable i resistiva i treballi tal com es va calcular.
C4 (8,2 µF) en sèrie amb L3 (0,55 mH) a massa formen un passa-alt de 2n ordre (12 dB/oct). Bloquegen els greus que farien malbé el T25M i deixen passar només la banda alta que sap reproduir.
L4 (0,7 mH) amb C5 (1,5 µF) i C6 (1 µF) formen una xarxa ressonant en sèrie a massa que «xucla» un pic concret de la resposta del tweeter. R3 (4,7 Ω) fixa la profunditat i la Q d’aquesta trampa per suavitzar la corba sense passar-se.
R5 (3,3 Ω) en sèrie i R4 (12 Ω) en paral·lel formen un L-pad: abaixen el nivell del tweeter per igualar-lo a la sensibilitat del woofer i, alhora, mantenen constant la impedància que veu el crossover. C7 (3,3 µF) pontegen R5 a l’extrem agut per no perdre aire ni brillantor a l’última octava.
Components

Els dos transductors de l’Opus I són de la sèrie NMF (Near & Mid Field) de Beyma: una gamma alta nova que el fabricant valencià ha dissenyat específicament per a camp proper i camp mitjà —l’alta fidelitat domèstica i els estudis de so—. Desenvolupada amb dos anys de simulació multifísica buscant linealitat extrema i distorsió mínima, Beyma la resumeix com a «so en directe a casa».
Triar els altaveus és la decisió que més marca un disseny de dues vies: són ells els que mouen l’aire. Després de comparar diverses marques, els transductors de l’Opus I són Beyma, i no per un sol motiu.
Components de gamma professional, no de catàleg de consum. La sèrie NMF neix de dos anys de simulació multifísica buscant linealitat i distorsió mínima: la base honesta sobre la qual es pot construir un bon altaveu.
Fundada el 1969, Beyma és avui una de les marques de referència de l’àudio professional a Europa. Darrere de cada transductor hi ha cinquanta anys d’ofici acumulat.
Nascuts per al so professional —gires, sales, estudis—, aguanten molt més del que a casa els demanaràs mai. Aquesta robustesa es tradueix en tranquil·litat: un altaveu per anys.
Dissenyen i fabriquen a Montcada, València. Treballar amb un fabricant d’aquí escurça distàncies i terminis, i manté el projecte a prop de casa.
A cada contacte, d’enginyeria a vendes, la mateixa serietat i el mateix bon tracte. Dona gust treballar amb gent així.
Però si m’he de quedar amb una sola raó per damunt de totes, és la més humana: amb Beyma es pot parlar. Despenges el telèfon i a l’altra banda hi ha enginyers, dissenyadors i un equip de comunicació i vendes disposats a dialogar, a explicar el que preguntes i a escoltar el que proposes. No és un catàleg tancat ni un formulari sense resposta. Som persones, tots —i això, al final, ho fem persones per a persones.
Josep Maria Marimon
Beyma es va fundar el 1969, quan la família Masip es va traslladar de Barcelona a València per fabricar altaveus. Dissenya i produeix a les seves instal·lacions de Montcada (València). El 1974 va portar els seus productes a la fira Musikmesse de Frankfurt i des del 1976 exporta a tot Europa; més de cinquanta anys després és una de les marques de referència de l’àudio professional.






Woofer de 8″ · mitjos-greus

Tweeter de cúpula · 1″
Mesures
Les xifres de la fitxa tècnica surten de la mesura d’una unitat del prototip v11 a la cambra semianecoica de Beyma (Montcada, València), el 8 d’octubre del 2026, a 2,83 V i 1 m. Les gràfiques que veureu més avall són anteriors: es van prendre en una sala normal, amb una finestra temporal, sobre un prototip previ, i es conserven per explicar el mètode.
Un altaveu no s’«afina d’oïda». Es mesura, es corregeix i es torna a mesurar, desenes de vegades, fins que els números confirmen el que busquem. Així se separa el disseny real de l’opinió, i així es fa a qualsevol projecte que vulgui arribar al mercat amb garanties.
Un altaveu és, abans que res, un traductor: converteix un senyal elèctric en so. L’ideal és que no s’inventi res —que torni cada freqüència, del greu més profund a l’agut més fi, amb el mateix pes amb què va quedar gravada—. Quan dibuixem la seva resposta en freqüència (nivell de so contra freqüència), aquesta fidelitat es veu com una línia tan recta i horitzontal com es pugui.
Cada desviació d’aquesta línia és una mentida que l’altaveu afegeix a la música. Un pic fa que una zona —uns aguts brillants, uns greus inflats— soni més fort del que hauria i s’imposi a la resta; amb el temps, cansa l’oïda. Una vall fa el contrari: enterra informació que sí que era a la gravació i que ja no sentirem mai. Un altaveu pla no és un altaveu «fred», és un altaveu honest: el caràcter l’ha de posar la gravació, la sala i el teu gust, no un altaveu que acoloreix sempre igual.
I no n’hi ha prou que la línia sigui plana just davant de l’altaveu: també importa com es comporta el so que se n’escapa cap als costats i rebota a la sala (la directivitat). Els estudis de Floyd Toole i Sean Olive demostren que la combinació d’una resposta plana a l’eix amb una directivitat que decau de manera suau i progressiva és, estadísticament, el que els oients prefereixen a les proves a cegues. Aquest és l’objectiu que perseguim a cada mesura.
Abans de gastar ni un euro en una cambra anecoica, el prototip es mesura en una habitació corrent. El repte és que les parets, el terra i el sostre tornen ecos que embruten la mesura. La solució no és una sala perfecta, sinó un mètode rigorós:
Amb aquest muntatge entres al bucle de treball real: mesurar, ajustar un valor del crossover, tornar a mesurar. Repetit desenes de vegades, és el que permet afinar el filtre divisor fins a quadrar la corba objectiu. Els greus, on la finestra temporal deixa de ser fiable, es mesuren a part en camp proper i s’empalmen amb la resta.
Una cambra semianecoica és una sala preparada perquè el so no reboti a les parets: l’altaveu es mesura gairebé com si fos a l’espai obert, sense els límits de la finestra temporal.
El 8 d’octubre del 2026, l’enginyeria de Beyma hi va mesurar una unitat del prototip v11 amb un sistema Klippel: resposta a l’eix i a 30°, impedància i distorsió. El resultat: −3 dB a 41 Hz, ±2,3 dB entre 50 Hz i 20 kHz a l’eix, 82,4 dB de sensibilitat (2,83 V / 1 m), 4 Ω nominals amb un mínim de 3,9 Ω, i una distorsió per sota del 0,45 % per sobre de 100 Hz. Beyma va repetir després les proves i va obtenir els mateixos resultats. Queda pendent la directivitat més enllà de 30°.
Són gràfiques d’un prototip anterior, mesurades en sala amb finestra temporal. Les xifres vigents són les de la cambra de Beyma.


La impedància és la resistència que l’altaveu oposa al corrent que li envia l’amplificador, i canvia amb cada freqüència. Mesurar-la no necessita cambra anecoica —n’hi ha prou amb un muntatge elèctric amb una resistència de referència—, o sigui que, a diferència de les corbes acústiques de dalt, aquestes ja són definitives. Aquestes corbes, però, són d’un prototip anterior; el sistema definitiu es va mesurar a Beyma. I la seva forma és una radiografia honesta del que passa dins de la caixa: on ressona el woofer, a quina freqüència està afinat el port i quina càrrega veurà l’amplificador que hi connectis.
Són mesures elèctriques d’un prototip anterior, amb un altre volum i una altra sintonia. Les xifres vigents són les de Beyma: mínim de 3,9 Ω a 8 kHz i sintonia del port al voltant de 35 Hz.


Aparellament
És la pregunta que més es repeteix i la que gairebé cap fabricant no respon amb números. Aquí els tens: l’Opus I és una càrrega fàcil, però no un altaveu d’alta sensibilitat, i la mesura a la cambra de Beyma posa números a totes dues coses.
Potència recomanada
100 W
per canal a 4 Ω amb transistors · 60 W o més amb vàlvules, des de la sortida de 4 Ω
L’Opus I es declara com a 4 Ω nominals, no com a 8: el woofer 8NMFW és de 8 Ω, però el tweeter T25M és de 4 Ω i el mínim del sistema amb el filtre muntat baixa a 3,9 Ω cap als 8 kHz (mesurat a Beyma) —una zona on la música té poquíssima energia—. A la banda greu, que és on de debò es demana corrent a l’amplificador, la càrrega es manté per sobre de 7 Ω. Qualsevol amplificador que declari estabilitat a 4 Ω el mou de sobres, i avui això són pràcticament tots.
La sensibilitat mesurada a Beyma és de 82,4 dB (2,83 V a 1 m), força més baixa que els 88 dB del woofer sol amb aquesta mateixa tensió: és el preu d’un greu pla fins a 41 Hz en una caixa de 22 litres. Per això l’Opus I agraeix un amplificador amb potència: recomanem almenys 100 W per canal a 4 Ω amb transistors.
La càrrega és amable, sense mínims extrems, així que un amplificador de vàlvules la governa sense problemes. Però amb 82 dB calen watts: recomanem almenys 60 W per canal, des de la sortida de 4 Ω.
La placa de borns porta quatre borns: dos per als greus i dos per als aguts. Pots bi-cablejar o bi-amplificar si vols explorar aquesta via. Amb un sol parell de cables, cal unir els borns de greus i d’aguts amb un pont.
Galeria
Fotografies reals del procés de construcció al taller. Sense il·luminació d’estudi ni retocs: el camí del prototip a la producció.
Vídeo
El muntatge
Muntar l’Opus I no és un examen de fusteria. El disseny està resolt perquè el resultat depengui del projecte i no de la mà de qui el construeix: les capes van numerades i baixen guiades per quatre espàrrecs, el filtre arriba muntat i comprovat, i no s’encola res.
Dues caixes, una per altaveu: les 23 capes de MDF numerades, el frontal i els quatre espàrrecs M8.
Dos woofers Beyma 8NMFW de 8″ i dos tweeters Beyma T25M, en el seu embalatge de fàbrica.
Els dos filtres ja muntats i comprovats, la ferramenta classificada en bosses segons els passos, les plaques de metacrilat i el manual de muntatge imprès.
Les capes van numerades i es baixen una a una pels quatre espàrrecs M8, per ordre i sense cola. Sobre la tercera s’hi cargola la placa del filtre, que arriba soldada i comprovada.
Es collen les quatre femelles amb una clau de tub del 13, en dues passades: primer suau i després ferm. Aquesta compressió substitueix la cola i els serjants, i tanca les juntes entre capes.
Els cables del filtre es connecten a la placa de borns del darrere amb terminals faston: no cal soldar res. El frontal es cargola amb deu cargols M4 sobre un cordó de butil, que fa l’estanquitat.
El woofer i el tweeter es cargolen als seus rebaixos del frontal, cadascun amb la seva junta, i queden al ras de la fusta. Connectes els faston respectant la polaritat i tanques.
El recinte arriba en MDF vist, a punt per pintar, lacar o tractar. Aquí decideixes tu: és la part del procés on el kit deixa de ser un producte i passa a ser teu.
Codi obert
Creiem en el coneixement compartit. L’esquema del filtre, la llista de components i els fulls de dades dels transductors es poden descarregar aquí.
Crossover passiu amb components Jantzen Audio i Dayton Audio.
Fulls de dades oficials de Beyma dels altaveus que munta el kit.
Com aconseguir-lo
L’Opus I s’oferirà en dos formats: el Kit, per muntar-lo tu mateix i entendre l’altaveu per dins, o la versió muntada i lacada, a punt de sonar.
En preparació Primera sèrie
Fabricació sota comanda
La primera sèrie de l’Opus I està en preparació. Deixa’ns el teu contacte i t’avisem tan bon punt es pugui reservar.

Via 1 · Kit
Reps l’Opus I en quatre caixes i el muntes tu, amb el manual pas a pas.

Via 2 · Muntada
Reps la parella muntada i lacada en blanc, a punt per col·locar i connectar.
Si ja tens part de l’equip o prefereixes construir-ne una part pel teu compte, el recinte i el filtre s’oferiran també per separat.
Dubtes
La primera sèrie de l’Opus I està en preparació. S’oferirà en dos formats: muntat i lacat, o en kit. El disseny és el de la primera sèrie —el recinte «Lira», els transductors Beyma i el filtre que veus a la fitxa—, i una unitat del prototip v11 es va mesurar a la cambra semianecoica de Beyma el 8 d’octubre del 2026. Es fabricarà sota comanda. Pots seguir l’estat del projecte a la línia de temps del principi d’aquesta pàgina.
Depèn del format. Les imatges de la versió lacada que veus en aquesta pàgina són simulacions, no fotografies.
És el dubte raonable de qualsevol que es planteja un kit, i el disseny està pensat justament per això: les capes van numerades, tret de la base, i baixen guiades pels quatre espàrrecs, en l’ordre marcat. El filtre arriba muntat i comprovat, o sigui que no hi ha res a soldar ni a calcular. Com que el cos no s’encola, un error es corregeix: afluixes les femelles, recol·loques la capa i tornes a collar. I si t’encalles, escrius directament al dissenyador: aquí no hi ha cap servei d’atenció al client pel mig.
No. El muntatge no demana soldadura, cola, serjants ni cap eina especial: n’hi ha prou amb una clau de tub del 13, una clau Allen de 3 mm i un tornavís. A la secció «El muntatge» d’aquesta pàgina tens el detall de les eines i de què hi ha a cada caixa.
L’Opus I es dissenya a Barcelona i els transductors són de Beyma, que dissenya i fabrica a Montcada (València). El mecanitzat CNC del recinte el fa Nord Taller, un taller artesà, i el lacat es fa en un taller de l’àrea de Barcelona.
Sí, la garantia legal de 3 anys. A més, com que està fet a mà pel seu autor, qualsevol incidència s’atén directament, sense intermediaris.
Presentació pública
Setembre del 2026
L’Opus I es va presentar en públic a la fira Stereo Vintage Barcelona. Si vols rebre un avís de les pròximes audicions, deixa’m el teu contacte.
Inicia sessió per a més funcions
Comunitat
Preguntes i respostes
El canal queda obert per discutir simulacions, proposar modificacions o resoldre dubtes tècnics directament amb el dissenyador.
Uneix-te a la comunitat de l’Opus I
Entra al grup del projecte per seguir la construcció, compartir els teus avenços i resoldre dubtes tècnics directament amb el dissenyador.
0 comentaris
Inicia la sessió per preguntar o comentar.
Inicia la sessióCarregant…