Primera sèrie en preparació

450 interessats

Opus I

Una caixa acústica de dues vies pensada des d’una idea senzilla: posar el comportament acústic per davant de les limitacions de la fabricació en sèrie.

Transductors deBeyma
2viesConfiguració100WAmpli recomanat · mín.82dBSensibilitat · 2,83 V4ΩImpedància41–20kHzFreqüència · −3 dB21,8LVolum intern
Vull estar-ne al cas
Opus I — acabat Blanc · frontal negre
Simulació · Blanc · frontal negre

El model, per dins

Interactua amb les Opus amb el ratolí

Aquest és el model CAD real d’on surten els DXF que van al taller: 120 peces, cadascuna amb el seu lloc i el seu ordre de muntatge. Gira’l, obre’l pas a pas i toca qualsevol peça per saber què hi fa i per què importa per al so.

Estat del projecte

On és avui l’Opus I

01Concepció i disseny acústicCompletada

Fixar què havia de fer bé l’altaveu abans de dibuixar res, triar els transductors i portar el sistema a simulació.

Definició del projecte4/4
  • Objectius de disseny: distorsió mínima i directivitat progressivaFet
  • Revisió de la literatura tècnica (AES, JAES, Toole i Olive, Linkwitz, Geddes, Klippel)Fet
  • Tria de la configuració: dues vies bass-reflex d’estanteriaFet
  • Decisió del format kit com a filosofia del projecteFet
Selecció dels transductors4/4
  • Comparativa de fabricants i sèriesFet
  • Tria de la sèrie Beyma NMF: woofer 8NMFW i tweeter T25MFet
  • Contacte amb l’enginyeria de Beyma i validació del plantejamentFet
  • Bolcat dels paràmetres Thiele-Small dels fulls de dadesFet
Simulació electroacústica4/4
  • Modelatge del recinte i càlcul del volum internFet
  • Càlcul de la sintonia del port bass-reflexFet
  • Estudi de la difracció del frontal i de l’esglaó de bafleFet
  • Projecte de simulació muntat amb la impedància real del wooferFet
02El recinte «Lira»Completada

La caixa: geometria corba sense parets paral·leles, cos laminat de 40 mm i tots els plànols de fabricació generats des d’un model 3D paramètric.

Geometria4/4
  • Secció corba amb frontal pla i darrere el·lípticFet
  • Eliminació de les parets paral·leles internesFet
  • Rebaixos perquè els transductors quedin enrasats al frontalFet
  • Port bass-reflex fresat a les mateixes lames de fustaFet
Construcció laminada4/4
  • Apilat de les 23 capes del cosFet
  • Paret frontal de 40 mm, i lateral i posterior de 30 mmFet
  • Compressió vertical amb quatre espàrrecs roscats M8Fet
  • Femella hexagonal capturada a la tapa inferior perquè l’espàrrec no giriFet
Modelatge 3D i plànols de fabricació5/5
  • Modelatge 3D paramètric del recinte sencerFet
  • Verificació numèrica del volum i de la sintonia sobre el modelFet
  • Desglossament lama a lama, numeratFet
  • Generació del joc sencer de fitxers de tall CNCFet
  • Renders i previsualitzacions del conjunt muntatFet
Detalls de construcció4/4
  • Placa de borns posterior feta a mida, enrasada al darrere del recinteFet
  • Placa superior de 3 mm encastada a la tapa (metacrilat negre al prototip)Fet
  • Frontal cargolat i desmuntable, amb segellat de butilFet
  • Gravat definitiu de la placa superiorFet
03Filtre divisor (crossover)Completada

Adaptar el filtre als transductors Beyma per treure’n tot el potencial, tancar els components i portar-lo d’esquema a placa fabricada.

Disseny del filtre6/6
  • Passa-baix de quart ordre per al wooferFet
  • Xarxa Zobel de compensació d’impedànciaFet
  • Passa-alt de segon ordre per al tweeterFet
  • Trampa de ressonància per suavitzar el pic del tweeterFet
  • Atenuador L-pad amb bypass a l’última octavaFet
  • Esquema validat per l’enginyeria de BeymaFet
Components i proveïdors6/6
  • Bobines d’aire, sense nucli que pugui saturarFet
  • Condensadors de polipropilè i resistències Jantzen AudioFet
  • Bobina principal i borns Dayton AudioFet
  • Proveïdor tancat: distribució des dels Països Baixos (SoundImports)Fet
  • Preus de producció tancats per a les primeres sèriesFet
  • Llista de components publicada en obertFet
Enginyeria de la placa7/7
  • Esquema en KiCad, amb verificació elèctrica sense errorsFet
  • Connexionat comprovat punt a puntFet
  • Disseny de la placa amb el contorn de lira, per entrar pel forat del wooferFet
  • Bobines muntades de cantell per evitar l’acoblament magnètic entre ellesFet
  • Plaques definitives rebudes de fàbrica: FR4 d’1,6 mm amb coure de 2 oz, serigrafiades amb l’empremta de cada componentFet
  • Verificació a mida real amb els components sobre la placa impresaFet
  • Set punts d’ancoratge verificats contra la fusta del recinteFet
Muntatge i validació5/5
  • Muntatge del filtre i comprovació de valors peça a peçaFet
  • Verificació dels ponts de bi-amplificacióFet
  • Primera escolta amb el filtre definitiuFet
  • Document de muntatge del filtre redactatFet
  • Polaritat del tweeter mesurada i tancadaFet
04Prototips i iteracióCompletada

Construir, escoltar, apuntar tot el que no encaixava i tornar-ho a dibuixar. D’aquí va sortir el disseny actual, ara en mecanitzat d’alta precisió.

Primer prototip al taller propi4/4
  • Encolat del cos laminatFet
  • Mecanitzat del frontal i dels rebaixos dels transductorsFet
  • Muntatge dels transductors i cablejat internFet
  • Primera escolta del sistema completFet
Iteració de disseny i millores7/7
  • Correcció de les toleràncies d’encolat que descentraven el frontalFet
  • Redisseny del port a tall passant, més net i més robustFet
  • Sistema d’espàrrecs resolt: ni giren ni esquerden la fustaFet
  • Ajust del volum intern i de la sintonia sobre el model realFet
  • Frontal cargolat sobre femelles cilíndriques, i cos sense cola: les capes segellen en secFet
  • Optimització de materials i de cargoleriaFet
  • Més precisió de fabricació al joc de tallFet
Prova de muntatge i validació3/3
  • Peces numerades que només encaixen en una posicióFet
  • Muntatge cronometrat: unes dues hores per parella de caixesFet
  • Validació que no calen eines especialsFet
Prototip v11 amb CNC d’alta precisió6/6
  • Taller escollit: Nord Taller, artesà digital de Vilafranca del PenedèsFet
  • Tauler de MDF de 19 mm, regruixat a mida exactaFet
  • Preparació i lliurament dels fitxers de tall definitiusFet
  • Mecanitzat de les pecesFet
  • Verificació dimensional i muntatge del prototipFet
  • Escolta i validació del prototip definitiuFet
05Mesures i validació acústica9 de 11

Les primeres mesures ja estan fetes i publicades. Falta que algú de fora, amb cambra anecoica, les confirmi.

Mesures preliminars6/6
  • Impedància del woofer a l’aire, en caixa segellada i amb el port obertFet
  • Lectura de la sintonia real del port sobre la corba d’impedànciaFet
  • Resposta en freqüència a l’eix, mesurada a un metreFet
  • Resposta fora d’eix a 45, 90 i 120 grausFet
  • Impedància del sistema sencer amb el filtre muntatFet
  • Publicació de les gràfiques i de la seva lectura en aquesta mateixa fitxaFet
Validació externa3/5
  • Protocol de mesura escritFet
  • Laboratori per validar les mesures: la cambra semianecoica de BeymaFet
  • Mesura d’una unitat del prototip v11 a la cambra de Beyma (8 d’octubre del 2026)NouFet
  • Joc complet de directivitat, a l’estil SpinoramaPendent
  • Escolta comparativa a cegues contra monitors de referènciaPendent
06Acabats, embalatge i producció7 de 12

Convertir un prototip en una cosa que es pugui fabricar, acabar i enviar a casa d’algú sense que hi arribi tocat.

Estètica i acabats3/5
  • Primeres previsualitzacions estètiques i simulacions d’acabatFet
  • Decisió de la variant lacadaFet
  • Tria del taller de lacatEn curs
  • Lacat de la primera parellaPendent
  • Acabat definitiu: lacat blanc amb el frontal negreFet
Embalatge i enviament3/5
  • Càlcul dels pesos reals, peça a peçaFet
  • Repartiment de l’enviament en quatre bultos per parella, cap per damunt de 15 kgFet
  • Primer proveïdor de cartró de doble ona consultatFet
  • Cerca de sistemes d’empaquetatge i de safates de protecció encunyadesEn curs
  • Tancament de transportista i de tarifes d’enviamentEn curs
Documentació del kit1/2
  • Manual de muntatge il·lustrat, en castellà i en catalàFet
  • Vídeos de muntatge pas a pas, accessibles per codi QRPendent
07Presentació i sortida al públic7 de 10

El projecte s’ha explicat en obert des del primer dia. Queda posar-lo a sonar davant de gent i obrir la primera sèrie.

Comunicació del projecte4/4
  • Fitxa pública de l’Opus I a HifiCaféFet
  • Sèrie de vídeos del procés al canal de YouTubeFet
  • Grup de comunitat de l’Opus I obertFet
  • Llista de persones interessades en les audicionsFet
Primera audició pública3/3
  • Cerca d’una sala a BarcelonaFet
  • Presentació a la fira Stereo Vintage Barcelona (setembre del 2026)Fet
  • Data i format confirmatsFet
Obertura de la primera sèrie0/3
  • Preu definitiu i condicionsEn curs
  • Reserves de la primera sèrie numeradaPendent
  • Primers lliuramentsPendent

El mètode

Fa dècades que el disseny d’altaveus va deixar de dependre del misticisme i de la intuïció. Avui hi ha eines de simulació, sistemes d’anàlisi i una bibliografia extensa que permeten predir amb precisió com afecta cada decisió al resultat final. L’Opus I aplica aquest coneixement acumulat.

El desenvolupament s’ha centrat en dos objectius crítics:

  • Reduir la distorsió del sistema. Tant la no-linealitat pròpia dels transductors com la coloració acústica i mecànica que hi afegeix el recinte.
  • Optimitzar la resposta angular. Una resposta en freqüència equilibrada a l’eix, combinada amb una directivitat progressiva fora d’eix. Els estudis de Floyd Toole i Sean Olive demostren que aquesta correlació és el factor clau en les preferències dels oients a les proves a cegues.

Això no vol dir que hi hagi un sol so correcte: hi ha comportaments físics que estadísticament es prefereixen perquè cansen menys l’oïda i són més fidels al missatge original.

El format kit com a filosofia. El kit recupera la cultura de l’àudio dels anys seixanta i setanta: muntar-lo no és només estalviar, és la manera d’entendre l’altaveu per dins. El recinte no va encolat: les 23 capes s’aguanten amb quatre espàrrecs roscats, i es pot obrir i tornar a tancar. Els transductors són de Beyma, que dissenya i fabrica a Montcada (València).

El disseny de la primera sèrie està fixat. Una unitat del prototip v11 es va mesurar el 8 d’octubre del 2026 a la cambra semianecoica de Beyma, i les xifres de resposta, sensibilitat, impedància i distorsió d’aquesta fitxa surten d’aquella mesura. Queden pendents la directivitat més enllà dels 30° ja mesurats, les sessions d’escolta comparativa a cegues contra monitors de referència del mercat i alguns ajustos fins, com la sintonia del port.

Construcció

Per què està feta així

Cada decisió de geometria i de material equilibra el rendiment acústic amb la viabilitat del muntatge a casa. El disseny està pensat perquè el resultat final depengui del projecte i no de l’habilitat prèvia de qui el construeix.

Veure les 9 claus de construcció
01

Geometria «Lira»

Secció corba amb frontal pla i darrere el·líptic. Elimina les parets paral·leles, reparteix els modes de ressonància interns i trenca les ones estacionàries.

02

Cos de 23 capes

Estructura formada per 23 capes de MDF de 19 mm mecanitzades amb CNC. La paret frontal fa 40 mm, i la lateral i la posterior, 30 mm. Les capes no s’encolen: s’apilen i es comprimeixen, i les juntes segellen en sec.

03

Compressió vertical

Quatre espàrrecs roscats d’acer M8 travessen el cos de dalt a baix i el mantenen sota pressió. Aguanten les capes sense cola, de manera que el recinte es pot obrir i tornar a tancar.

04

Port bass-reflex integrat

El conducte de sintonia va fresat directament a les mateixes lames de fusta. Evita les ressonàncies tubulars dels ports de plàstic comercials i garanteix la precisió dimensional de la sintonia.

05

Transductors Beyma professionals

Woofer 8NMFW (con de carboni) i tweeter de cúpula T25M. Components d’àmbit professional, triats per la seva baixa compressió dinàmica i per l’estabilitat tèrmica a pressions sonores altes.

06

Frontal enrasat

Els dos transductors queden encastats al ras del bafle amb rebaixos micromètrics. Minimitza la difracció de les vores del frontal.

07

Muntatge guiat, sense error

Les capes arriben numerades, tret de la base, i baixen guiades pels quatre espàrrecs, en l’ordre marcat. Tots els cargols M4 es collen amb una sola clau Allen de 3 mm.

08

Filtre Jantzen + Dayton

Crossover passiu amb bobines d’aire (sense nucli que saturi) i condensadors de polipropilè de Jantzen Audio i Dayton Audio. Inclou xarxes de correcció d’impedància i d’atenuació calculades per a una transició neta entre vies.

09

Detalls específics

Placa de borns posterior feta a mida, tallada per làser en metacrilat negre de 4 mm i gravada, amb quatre borns per a bi-cablejat. Queda enrasada en un rebaix del darrere del recinte.

Fonament

Bases científiques

L’Opus I no es basa en esoterisme; s’aguanta sobre literatura tècnica verificada a les fonts primàries (AES, JAES, BBC Research). Les referències fonamentals del disseny són:

Veure les fonts

Modelatge electroacústic

  • Thiele-Small · Leo Beranek · Harry OlsonParàmetres del sistema i tractats clàssics de difracció

Percepció i directivitat

  • Floyd Toole · Sean Olive · Allan DevantierSpinorama (CTA-2034), directivitat i models de predicció de preferència

Comportament no lineal

  • Earl Geddes · Wolfgang KlippelAnàlisi moderna de la distorsió

Crossovers i filtres

  • Siegfried LinkwitzXarxes de dispersió i filtres

Simulació i mesura

  • VituixCAD · Hornresp · REWOptimització del disseny i mesura experimental

Les marques citades pertanyen als seus titulars i apareixen només com a referència tècnica.

Crossover

El filtre divisor

El crossover o filtre divisor és el cervell de l’altaveu: reparteix el senyal que arriba de l’amplificador entre el woofer i el tweeter, i envia a cada transductor només la banda de freqüències que sap reproduir, protegint-lo de les que li farien mal. Però no es limita a «tallar»: corregeix la resposta en freqüència, iguala els nivells dels dos altaveus, compensa les seves impedàncies i alinea les fases perquè tots dos sonin com una sola font coherent. Per això un filtre ben dissenyat marca la diferència entre un altaveu que mesura bé i un que, a més, sona natural. I el càlcul no n’hi ha prou sense bons materials: bobines d’aire (sense nucli que saturi), condensadors de polipropilè de baixes pèrdues i resistències no inductives de potència mantenen el senyal net, estable a volum alt i fidel amb el pas del temps. A l’Opus I el filtre és passiu, amb components Jantzen Audio i Dayton Audio, mesurat peça a peça i muntat sobre una placa de circuit imprès dissenyada amb el contorn del mateix recinte.

Veure l’esquema i el detall dels components
Esquema del filtre divisor passiu de l’Opus I
Filtre d’aguts (T25M) i filtre de greus (8NMF).

Blocs funcionals

Passa-baix del woofer

L1 · L2 · C1 · C2 · R1

Les dues bobines en sèrie (L1 d’1,5 mH i L2 de 0,8 mH) deixen passar els greus cap al 8NMFW i van frenant progressivament els aguts. Els condensadors C1 (22 µF) i C2 (4,7 µF) deriven a massa el que sobra, i R1 (1,8 Ω) esmorteeix aquesta xarxa perquè el tall sigui net i sense ressonàncies.

Compensació d’impedància (Zobel)

C3 · R2

C3 (22 µF) en sèrie amb R2 (18 Ω) formen una xarxa Zobel a l’entrada del woofer. Corregeixen la pujada d’impedància que provoca la inductància de la bobina mòbil, de manera que el filtre passa-baix «vegi» una càrrega estable i resistiva i treballi tal com es va calcular.

Passa-alt del tweeter

C4 · L3

C4 (8,2 µF) en sèrie amb L3 (0,55 mH) a massa formen un passa-alt de 2n ordre (12 dB/oct). Bloquegen els greus que farien malbé el T25M i deixen passar només la banda alta que sap reproduir.

Trampa de ressonància (notch)

L4 · C5 · C6 · R3

L4 (0,7 mH) amb C5 (1,5 µF) i C6 (1 µF) formen una xarxa ressonant en sèrie a massa que «xucla» un pic concret de la resposta del tweeter. R3 (4,7 Ω) fixa la profunditat i la Q d’aquesta trampa per suavitzar la corba sense passar-se.

Atenuador L-pad + bypass

R5 · R4 · C7

R5 (3,3 Ω) en sèrie i R4 (12 Ω) en paral·lel formen un L-pad: abaixen el nivell del tweeter per igualar-lo a la sensibilitat del woofer i, alhora, mantenen constant la impedància que veu el crossover. C7 (3,3 µF) pontegen R5 a l’extrem agut per no perdre aire ni brillantor a l’última octava.

Components

Transductors Beyma

Els dos transductors de l’Opus I són de la sèrie NMF (Near & Mid Field) de Beyma: una gamma alta nova que el fabricant valencià ha dissenyat específicament per a camp proper i camp mitjà —l’alta fidelitat domèstica i els estudis de so—. Desenvolupada amb dos anys de simulació multifísica buscant linealitat extrema i distorsió mínima, Beyma la resumeix com a «so en directe a casa».

Per què Beyma

Triar els altaveus és la decisió que més marca un disseny de dues vies: són ells els que mouen l’aire. Després de comparar diverses marques, els transductors de l’Opus I són Beyma, i no per un sol motiu.

Qualitat dels transductors

Components de gamma professional, no de catàleg de consum. La sèrie NMF neix de dos anys de simulació multifísica buscant linealitat i distorsió mínima: la base honesta sobre la qual es pot construir un bon altaveu.

Més de mig segle d’història

Fundada el 1969, Beyma és avui una de les marques de referència de l’àudio professional a Europa. Darrere de cada transductor hi ha cinquanta anys d’ofici acumulat.

Fiables i robustos

Nascuts per al so professional —gires, sales, estudis—, aguanten molt més del que a casa els demanaràs mai. Aquesta robustesa es tradueix en tranquil·litat: un altaveu per anys.

Empresa espanyola

Dissenyen i fabriquen a Montcada, València. Treballar amb un fabricant d’aquí escurça distàncies i terminis, i manté el projecte a prop de casa.

Professionalitat i qualitat humana

A cada contacte, d’enginyeria a vendes, la mateixa serietat i el mateix bon tracte. Dona gust treballar amb gent així.

Però si m’he de quedar amb una sola raó per damunt de totes, és la més humana: amb Beyma es pot parlar. Despenges el telèfon i a l’altra banda hi ha enginyers, dissenyadors i un equip de comunicació i vendes disposats a dialogar, a explicar el que preguntes i a escoltar el que proposes. No és un catàleg tancat ni un formulari sense resposta. Som persones, tots —i això, al final, ho fem persones per a persones.

Josep Maria Marimon
Coneix Beyma i els seus transductors

Beyma es va fundar el 1969, quan la família Masip es va traslladar de Barcelona a València per fabricar altaveus. Dissenya i produeix a les seves instal·lacions de Montcada (València). El 1974 va portar els seus productes a la fira Musikmesse de Frankfurt i des del 1976 exporta a tot Europa; més de cinquanta anys després és una de les marques de referència de l’àudio professional.

La seu de Beyma a Montcada (València)
La seu de Beyma a Montcada (València)
Recepció, amb el logo de la casa
Recepció, amb el logo de la casa
Disseny dels transductors amb CAD
Disseny dels transductors amb CAD
Línia de producció automatitzada
Línia de producció automatitzada
Muntatge i control a mà al taller
Muntatge i control a mà al taller

Els dos transductors de l’Opus I

Beyma 8NMFW

Beyma 8NMFW

Woofer de 8″ · mitjos-greus

Diàmetre
200 mm · 8″
Impedància
8 Ω · mínim 7,4 Ω
Potència
200 W AES
Con
Fibra de carboni
Bobina
2″ QUATTRO in/out d’alumini
Xmax
±9 mm
Motor
Ceràmic (FEA) · refrigeració Malt Cross®
Beyma T25M

Beyma T25M

Tweeter de cúpula · 1″

Cúpula
25,4 mm · alumini-magnesi
Impedància
4 Ω · mínim 3,3 Ω
Potència
20 W AES
Sensibilitat
88 dB · 2,83 V / 1 m
Resposta
1,5 – 30 kHz
Tall recomanat
2,5 kHz · 12 dB/oct
Motor
Ceràmic optimitzat (FEA)

Mesures

Del banc de proves a la cambra semianecoica

Mesurat a Beyma · 08/10/2026

Les xifres de la fitxa tècnica surten de la mesura d’una unitat del prototip v11 a la cambra semianecoica de Beyma (Montcada, València), el 8 d’octubre del 2026, a 2,83 V i 1 m. Les gràfiques que veureu més avall són anteriors: es van prendre en una sala normal, amb una finestra temporal, sobre un prototip previ, i es conserven per explicar el mètode.

Un altaveu no s’«afina d’oïda». Es mesura, es corregeix i es torna a mesurar, desenes de vegades, fins que els números confirmen el que busquem. Així se separa el disseny real de l’opinió, i així es fa a qualsevol projecte que vulgui arribar al mercat amb garanties.

Veure el mètode de mesura i les gràfiques

Per què un altaveu ha de ser tan pla com sigui possible

Un altaveu és, abans que res, un traductor: converteix un senyal elèctric en so. L’ideal és que no s’inventi res —que torni cada freqüència, del greu més profund a l’agut més fi, amb el mateix pes amb què va quedar gravada—. Quan dibuixem la seva resposta en freqüència (nivell de so contra freqüència), aquesta fidelitat es veu com una línia tan recta i horitzontal com es pugui.

Cada desviació d’aquesta línia és una mentida que l’altaveu afegeix a la música. Un pic fa que una zona —uns aguts brillants, uns greus inflats— soni més fort del que hauria i s’imposi a la resta; amb el temps, cansa l’oïda. Una vall fa el contrari: enterra informació que sí que era a la gravació i que ja no sentirem mai. Un altaveu pla no és un altaveu «fred», és un altaveu honest: el caràcter l’ha de posar la gravació, la sala i el teu gust, no un altaveu que acoloreix sempre igual.

I no n’hi ha prou que la línia sigui plana just davant de l’altaveu: també importa com es comporta el so que se n’escapa cap als costats i rebota a la sala (la directivitat). Els estudis de Floyd Toole i Sean Olive demostren que la combinació d’una resposta plana a l’eix amb una directivitat que decau de manera suau i progressiva és, estadísticament, el que els oients prefereixen a les proves a cegues. Aquest és l’objectiu que perseguim a cada mesura.

El procés, en dues etapes

01

Mesures preliminars en sala real

Abans de gastar ni un euro en una cambra anecoica, el prototip es mesura en una habitació corrent. El repte és que les parets, el terra i el sostre tornen ecos que embruten la mesura. La solució no és una sala perfecta, sinó un mètode rigorós:

  • Micròfon de mesura calibrat. Cada micro porta el seu fitxer de calibratge, que corregeix les seves petites imperfeccions perquè el que registra sigui fidel al so real i no al caràcter del micròfon.
  • Targeta de so calibrada. La interfície d’àudio es referencia amb ella mateixa (bucle de calibratge) perquè ni la captura ni la reproducció no hi posin la seva pròpia empremta.
  • Ordinador amb REW i finestra temporal. Amb el programa REW (Room EQ Wizard) s’aplica una finestra temporal: es retalla la resposta just abans que arribin els primers ecos de les parets, de manera que la mesura «veu» només el so directe de l’altaveu. És una anecoica «sintètica», vàlida a partir d’una certa freqüència.
  • Col·locació equidistant i lluny de les parets. L’altaveu i el micròfon se situen enlaire, centrats i tan separats com es pugui de qualsevol superfície. Com més triguin a arribar els ecos, més llarga és la finestra de temps neta i més avall en freqüència et pots refiar de la mesura.

Amb aquest muntatge entres al bucle de treball real: mesurar, ajustar un valor del crossover, tornar a mesurar. Repetit desenes de vegades, és el que permet afinar el filtre divisor fins a quadrar la corba objectiu. Els greus, on la finestra temporal deixa de ser fiable, es mesuren a part en camp proper i s’empalmen amb la resta.

Una presa de mesura preliminar en sala, en vídeo.
02

Mesura a la cambra semianecoica de Beyma

Una cambra semianecoica és una sala preparada perquè el so no reboti a les parets: l’altaveu es mesura gairebé com si fos a l’espai obert, sense els límits de la finestra temporal.

El 8 d’octubre del 2026, l’enginyeria de Beyma hi va mesurar una unitat del prototip v11 amb un sistema Klippel: resposta a l’eix i a 30°, impedància i distorsió. El resultat: −3 dB a 41 Hz, ±2,3 dB entre 50 Hz i 20 kHz a l’eix, 82,4 dB de sensibilitat (2,83 V / 1 m), 4 Ω nominals amb un mínim de 3,9 Ω, i una distorsió per sota del 0,45 % per sobre de 100 Hz. Beyma va repetir després les proves i va obtenir els mateixos resultats. Queda pendent la directivitat més enllà de 30°.

Gràfiques preliminars en sala

Són gràfiques d’un prototip anterior, mesurades en sala amb finestra temporal. Les xifres vigents són les de la cambra de Beyma.

Resposta en freqüència a l’eix (mesura a 1 m, canals esquerre i dret superposats). La corba es manté dins d’una banda estreta —de l’ordre de ±3 dB— des d’uns 50 Hz fins a 20 kHz, amb una caiguda neta i progressiva a l’extrem greu. És justament la línia plana i honesta que es busca. Suavitzat psicoacústic.
Resposta en freqüència a l’eix (mesura a 1 m, canals esquerre i dret superposats). La corba es manté dins d’una banda estreta —de l’ordre de ±3 dB— des d’uns 50 Hz fins a 20 kHz, amb una caiguda neta i progressiva a l’extrem greu. És justament la línia plana i honesta que es busca. Suavitzat psicoacústic.
Comportament fora d’eix: la mateixa caixa mesurada a l’eix (verd) i girada 45°, 90° i 120°. Els aguts van decaient de manera suau i ordenada a mesura que ens apartem del davant, sense trencaments bruscos —la directivitat progressiva que la literatura (Toole, Olive) associa a la preferència en escolta—. Per sota d’uns 1 kHz totes les corbes convergeixen: l’altaveu radia igual en totes direccions.
Comportament fora d’eix: la mateixa caixa mesurada a l’eix (verd) i girada 45°, 90° i 120°. Els aguts van decaient de manera suau i ordenada a mesura que ens apartem del davant, sense trencaments bruscos —la directivitat progressiva que la literatura (Toole, Olive) associa a la preferència en escolta—. Per sota d’uns 1 kHz totes les corbes convergeixen: l’altaveu radia igual en totes direccions.
La impedància, per a qui vulgui aprofundir-hi

Què és la impedància i per què la mesurem

La impedància és la resistència que l’altaveu oposa al corrent que li envia l’amplificador, i canvia amb cada freqüència. Mesurar-la no necessita cambra anecoica —n’hi ha prou amb un muntatge elèctric amb una resistència de referència—, o sigui que, a diferència de les corbes acústiques de dalt, aquestes ja són definitives. Aquestes corbes, però, són d’un prototip anterior; el sistema definitiu es va mesurar a Beyma. I la seva forma és una radiografia honesta del que passa dins de la caixa: on ressona el woofer, a quina freqüència està afinat el port i quina càrrega veurà l’amplificador que hi connectis.

Són mesures elèctriques d’un prototip anterior, amb un altre volum i una altra sintonia. Les xifres vigents són les de Beyma: mínim de 3,9 Ω a 8 kHz i sintonia del port al voltant de 35 Hz.

Impedància elèctrica del woofer 8NMFW mesurada amb REW en tres muntatges. A l’aire lliure, el pic marca la seva freqüència de ressonància (Fs ≈ 44 Hz). Dins de la caixa segellada aquest pic puja; i amb el port bass-reflex obert es desdobla en dues gepes amb una vall entremig —la firma inconfusible d’una caixa bass-reflex—, i el fons d’aquesta vall assenyala la sintonia del port (Fb ≈ 52 Hz). D’aquestes corbes se’n llegeixen els paràmetres reals de l’altaveu ja muntat. A la caixa definitiva, de 21,8 L, la sintonia mesurada és d’uns 35 Hz.
Impedància elèctrica del woofer 8NMFW mesurada amb REW en tres muntatges. A l’aire lliure, el pic marca la seva freqüència de ressonància (Fs ≈ 44 Hz). Dins de la caixa segellada aquest pic puja; i amb el port bass-reflex obert es desdobla en dues gepes amb una vall entremig —la firma inconfusible d’una caixa bass-reflex—, i el fons d’aquesta vall assenyala la sintonia del port (Fb ≈ 52 Hz). D’aquestes corbes se’n llegeixen els paràmetres reals de l’altaveu ja muntat. A la caixa definitiva, de 21,8 L, la sintonia mesurada és d’uns 35 Hz.
La impedància que «veu» l’amplificador amb el filtre sencer muntat: diu com d’exigent és l’altaveu com a càrrega elèctrica. A la banda greu es manté al voltant dels 8 Ω del woofer, i baixa fins a un mínim de 3,1 Ω cap als 8 kHz, ja en territori del tweeter —que és un transductor de 4 Ω, amb 3,1 Ω de resistència en continu—. Per això l’Opus I es declara com a 4 Ω nominals i no com a 8: qualsevol amplificador estable a 4 Ω el mou de sobres. La corba del woofer és mesura real; la del tweeter encara ve de les dades de fàbrica, i mesurar-lo afinarà tant aquest mínim com la fase. Actualització (10/2026): la mesura del sistema complet a la cambra de Beyma situa el mínim real en 3,9 Ω a 8 kHz i la sintonia del port en 35 Hz.
La impedància que «veu» l’amplificador amb el filtre sencer muntat: diu com d’exigent és l’altaveu com a càrrega elèctrica. A la banda greu es manté al voltant dels 8 Ω del woofer, i baixa fins a un mínim de 3,1 Ω cap als 8 kHz, ja en territori del tweeter —que és un transductor de 4 Ω, amb 3,1 Ω de resistència en continu—. Per això l’Opus I es declara com a 4 Ω nominals i no com a 8: qualsevol amplificador estable a 4 Ω el mou de sobres. La corba del woofer és mesura real; la del tweeter encara ve de les dades de fàbrica, i mesurar-lo afinarà tant aquest mínim com la fase. Actualització (10/2026): la mesura del sistema complet a la cambra de Beyma situa el mínim real en 3,9 Ω a 8 kHz i la sintonia del port en 35 Hz.

Aparellament

Amb què amplificar-lo

És la pregunta que més es repeteix i la que gairebé cap fabricant no respon amb números. Aquí els tens: l’Opus I és una càrrega fàcil, però no un altaveu d’alta sensibilitat, i la mesura a la cambra de Beyma posa números a totes dues coses.

Potència recomanada

100 W

per canal a 4 Ω amb transistors · 60 W o més amb vàlvules, des de la sortida de 4 Ω

Qualsevol amplificador estable a 4 Ω

L’Opus I es declara com a 4 Ω nominals, no com a 8: el woofer 8NMFW és de 8 Ω, però el tweeter T25M és de 4 Ω i el mínim del sistema amb el filtre muntat baixa a 3,9 Ω cap als 8 kHz (mesurat a Beyma) —una zona on la música té poquíssima energia—. A la banda greu, que és on de debò es demana corrent a l’amplificador, la càrrega es manté per sobre de 7 Ω. Qualsevol amplificador que declari estabilitat a 4 Ω el mou de sobres, i avui això són pràcticament tots.

Quanta potència necessita

La sensibilitat mesurada a Beyma és de 82,4 dB (2,83 V a 1 m), força més baixa que els 88 dB del woofer sol amb aquesta mateixa tensió: és el preu d’un greu pla fins a 41 Hz en una caixa de 22 litres. Per això l’Opus I agraeix un amplificador amb potència: recomanem almenys 100 W per canal a 4 Ω amb transistors.

Vàlvules, sí, amb watts

La càrrega és amable, sense mínims extrems, així que un amplificador de vàlvules la governa sense problemes. Però amb 82 dB calen watts: recomanem almenys 60 W per canal, des de la sortida de 4 Ω.

Bi-cablejat i bi-amplificació

La placa de borns porta quatre borns: dos per als greus i dos per als aguts. Pots bi-cablejar o bi-amplificar si vols explorar aquesta via. Amb un sol parell de cables, cal unir els borns de greus i d’aguts amb un pont.

Vídeo

Vídeos

El muntatge

Què t’espera si tries el kit

Muntar l’Opus I no és un examen de fusteria. El disseny està resolt perquè el resultat depengui del projecte i no de la mà de qui el construeix: les capes van numerades i baixen guiades per quatre espàrrecs, el filtre arriba muntat i comprovat, i no s’encola res.

NivellPrincipiantno cal experiència prèvia en fusteria ni en electrònica
ColaCapel cos no s’encola: es pot obrir i tornar a tancar
SoldaduraCapel filtre arriba muntat, mesurat i comprovat de fàbrica
SerjantsNo en calenels quatre espàrrecs M8 comprimeixen el conjunt tots sols

Què t’arriba a casa

01

Recintes «Lira»

Dues caixes, una per altaveu: les 23 capes de MDF numerades, el frontal i els quatre espàrrecs M8.

02

Transductors

Dos woofers Beyma 8NMFW de 8″ i dos tweeters Beyma T25M, en el seu embalatge de fàbrica.

03

Filtres i ferramenta

Els dos filtres ja muntats i comprovats, la ferramenta classificada en bosses segons els passos, les plaques de metacrilat i el manual de muntatge imprès.

El muntatge, pas a pas

  1. 01

    Apilar les capes i fixar el filtre

    Les capes van numerades i es baixen una a una pels quatre espàrrecs M8, per ordre i sense cola. Sobre la tercera s’hi cargola la placa del filtre, que arriba soldada i comprovada.

  2. 02

    Estrènyer els espàrrecs

    Es collen les quatre femelles amb una clau de tub del 13, en dues passades: primer suau i després ferm. Aquesta compressió substitueix la cola i els serjants, i tanca les juntes entre capes.

  3. 03

    Connectar els borns i tancar el frontal

    Els cables del filtre es connecten a la placa de borns del darrere amb terminals faston: no cal soldar res. El frontal es cargola amb deu cargols M4 sobre un cordó de butil, que fa l’estanquitat.

  4. 04

    Col·locar els transductors

    El woofer i el tweeter es cargolen als seus rebaixos del frontal, cadascun amb la seva junta, i queden al ras de la fusta. Connectes els faston respectant la polaritat i tanques.

  5. 05

    Donar-li l’acabat

    El recinte arriba en MDF vist, a punt per pintar, lacar o tractar. Aquí decideixes tu: és la part del procés on el kit deixa de ser un producte i passa a ser teu.

Què hi poses tu

  • Clau de tub del 13, per a les femelles dels espàrrecs M8
  • Clau Allen de 3 mm, per a tots els cargols M4
  • Tornavís pla, per orientar les femelles cilíndriques del frontal
  • Paper de vidre fi, només si penses lacar el recinte tu mateix

Què no inclou el kit

  • L’acabat del recinte: la pintura, la laca o el vernís els poses tu (la versió muntada sí que arriba acabada).
  • El cable d’altaveu fins al teu amplificador.
  • L’amplificador. Més avall tens la guia d’amb què moure’l.

Codi obert

Materials per a la comunitat

Creiem en el coneixement compartit. L’esquema del filtre, la llista de components i els fulls de dades dels transductors es poden descarregar aquí.

Esquema del filtre

Crossover passiu amb components Jantzen Audio i Dayton Audio.

Especificacions dels transductors

Fulls de dades oficials de Beyma dels altaveus que munta el kit.

Com aconseguir-lo

Dues maneres de tenir l’Opus I

L’Opus I s’oferirà en dos formats: el Kit, per muntar-lo tu mateix i entendre l’altaveu per dins, o la versió muntada i lacada, a punt de sonar.

En preparació Primera sèrie

Fabricació sota comanda

La primera sèrie de l’Opus I està en preparació. Deixa’ns el teu contacte i t’avisem tan bon punt es pugui reservar.

Opus I muntat a partir del kit, amb el recinte en MDF vist
Així queda el kit un cop muntat, en MDF vist.

Via 1 · Kit

En kit, per muntar-lo a casa

Reps l’Opus I en quatre caixes i el muntes tu, amb el manual pas a pas.

  • Quatre caixes, uns 46 kg en total: les capes dels dos recintes, els transductors Beyma, els filtres ja muntats i comprovats, i la ferramenta.
  • Manual de muntatge imprès, pas a pas, amb la ferramenta classificada en bosses segons els passos.
  • Les capes de cada recinte arriben numerades, tret de la base, i baixen guiades per quatre espàrrecs, en l’ordre marcat: no s’encola res.
  • El recinte es lliura en MDF cru, sense acabat: l’hi dones tu mateix, a casa, al teu gust.
  • La via més econòmica i la que et permet entendre l’altaveu per dins.
Properament
Opus I muntada, lacada en blanc amb el frontal negre (simulació)
És una simulació, no una fotografia.

Via 2 · Muntada

Muntada i acabada

Reps la parella muntada i lacada en blanc, a punt per col·locar i connectar.

  • Recintes, transductors i filtres muntats, ajustats i comprovats al taller.
  • Acabat lacat en blanc, amb el frontal en negre.
  • No has de muntar res: arriben a punt per posar-les al seu lloc i gaudir-les.
Properament

O compra els mòduls per separat

Si ja tens part de l’equip o prefereixes construir-ne una part pel teu compte, el recinte i el filtre s’oferiran també per separat.

Recinte d’Opus ILa parella de recintes en kit: les 23 capes de cada altaveu i el frontal, en MDF mecanitzat amb CNC, sense acabat.Properament
Filtre d’Opus I muntatLa parella de filtres passius, muntats i comprovats.Properament
Components del filtre d’Opus IEls components Jantzen Audio i Dayton Audio dels dos filtres, per soldar-los tu.Properament

Dubtes

Preguntes freqüents

En quin punt és el projecte?

La primera sèrie de l’Opus I està en preparació. S’oferirà en dos formats: muntat i lacat, o en kit. El disseny és el de la primera sèrie —el recinte «Lira», els transductors Beyma i el filtre que veus a la fitxa—, i una unitat del prototip v11 es va mesurar a la cambra semianecoica de Beyma el 8 d’octubre del 2026. Es fabricarà sota comanda. Pots seguir l’estat del projecte a la línia de temps del principi d’aquesta pàgina.

Quin acabat té?

Depèn del format. Les imatges de la versió lacada que veus en aquesta pàgina són simulacions, no fotografies.

  • Opus I Kit: es lliura en MDF cru, sense acabat, perquè l’hi donis tu a casa al teu gust.
  • Opus I muntada: va lacada en blanc, amb el frontal en negre.
I si el munto malament?

És el dubte raonable de qualsevol que es planteja un kit, i el disseny està pensat justament per això: les capes van numerades, tret de la base, i baixen guiades pels quatre espàrrecs, en l’ordre marcat. El filtre arriba muntat i comprovat, o sigui que no hi ha res a soldar ni a calcular. Com que el cos no s’encola, un error es corregeix: afluixes les femelles, recol·loques la capa i tornes a collar. I si t’encalles, escrius directament al dissenyador: aquí no hi ha cap servei d’atenció al client pel mig.

Cal ser fuster o saber electrònica?

No. El muntatge no demana soldadura, cola, serjants ni cap eina especial: n’hi ha prou amb una clau de tub del 13, una clau Allen de 3 mm i un tornavís. A la secció «El muntatge» d’aquesta pàgina tens el detall de les eines i de què hi ha a cada caixa.

On es dissenya i es fabrica?

L’Opus I es dissenya a Barcelona i els transductors són de Beyma, que dissenya i fabrica a Montcada (València). El mecanitzat CNC del recinte el fa Nord Taller, un taller artesà, i el lacat es fa en un taller de l’àrea de Barcelona.

Té garantia?

Sí, la garantia legal de 3 anys. A més, com que està fet a mà pel seu autor, qualsevol incidència s’atén directament, sense intermediaris.

Presentació pública

Setembre del 2026

L’Opus I es va presentar en públic a la fira Stereo Vintage Barcelona. Si vols rebre un avís de les pròximes audicions, deixa’m el teu contacte.

Estigues al cas

Vull saber sobre…

Comunitat

Preguntes i respostes

El canal queda obert per discutir simulacions, proposar modificacions o resoldre dubtes tècnics directament amb el dissenyador.

Uneix-te a la comunitat de l’Opus I

Entra al grup del projecte per seguir la construcció, compartir els teus avenços i resoldre dubtes tècnics directament amb el dissenyador.

Anar al grup de l’Opus I

0 comentaris

Carregant…

Opus IDiseñado por Josep M. Marimon · Proyecto abierto en la comunidad de HifiCafé
Idioma del web
Missatges de la gent

Inicia sessió per a més funcions