Especial
McIntosh MC275
Amplificador de potència estereofònic a vàlvules, fabricat per McIntosh Laboratory des del 1961 i encara en producció. Aquesta pàgina descriu el problema tècnic que va resoldre, el circuit amb què el va resoldre i les set generacions del model. Les xifres provenen del manual original, reproduït íntegre al final.
Josep Maria Marimon · HifiCafé
1961
primer any
75 + 75 W
continus
11
vàlvules
30,6 kg
només el xassís
El McIntosh MC275 és un amplificador de potència estereofònic a vàlvules de 75 vats per canal, presentat el 1961 per McIntosh Laboratory, Inc. (Binghamton, Nova York). Fa servir el circuit Unity Coupled, patentat el 1947, i un transformador de sortida de bobinat bifilar amb primari i secundari intercalats. En el llançament era l’amplificador estereofònic més potent del catàleg de la casa, amb un preu de 444 dòlars.
La producció original es va allargar fins al 1971 o el 1973, segons la font de McIntosh que es consulti. El model es va reeditar el 1993 i des de llavors s’ha mantingut en producció; la versió actual és la sisena. La potència nominal no ha canviat; el complement de vàlvules, les especificacions declarades i els materials del xassís sí.
Les xifres i les citacions d’aquesta pàgina provenen del manual d’usuari i del manual de manteniment originals d’una unitat de la primera sèrie, fotografiats pàgina a pàgina i reproduïts al final. Les dades que no hi figuren —dates de les reedicions, preus actuals, especificacions de les generacions posteriors— van atribuïdes a la seva font.
Cronologia
Del 1947 a avui
La patent del circuit precedeix l’amplificador en catorze anys. Les dates provenen dels manuals i de l’arxiu de McIntosh.
1961
Surt el MC275
Dos amplificadors de 75 vats en un sol xassís, dissenyats per l’equip de Sidney Corderman. Preu de catàleg: 444 dòlars. Era el McIntosh estèreo més potent del seu moment.
El problema
La distorsió de notch
En un amplificador push-pull cada vàlvula de sortida condueix mitja ona. En l’instant del relleu entre l’una i l’altra es produeix la distorsió que el manual anomena «notch distortion». L’animació compara un traspàs imperfecte amb el del circuit Unity Coupled.
Text del manual
Pàgina 2 del manual: «Quan la corrent de cada vàlvula es talla per començar el període de repòs, es produeix distorsió en l’instant del tall i un altre cop en l’instant en què torna a circular corrent. Aquesta forma de distorsió es coneix com a distorsió de notch i la va il·lustrar bé el senyor Pen Tung Sah a les “Proceedings of the I.R.E.”, volum 24, pp. 1522-1541, el 1936».
La mateixa pàgina explica el compromís que feia difícil el problema: millorar l’acoblament en un transformador convencional abaixa la resposta de potència als dos extrems, escalfa les vàlvules de sortida i redueix la potència disponible. Amb un transformador convencional, acoblament i amplada de banda eren objectius contraposats.
Font: manual d’usuari original del MC275, McIntosh Laboratory, Inc., Binghamton (Nova York).
La peça
El transformador de sortida bifilar
Dels tres transformadors muntats sobre el xassís, dos són de sortida. Els primaris es bobinen amb dos fils alhora, i primari i secundari s’intercalen cinc vegades.
L’intercalat, segons el manual
Pàgina 2: «Els bobinats primari i secundari del transformador de sortida McIntosh estan intercalats cinc vegades. L’intercalat s’aconsegueix bobinant grups de capes de primari i després capes de secundari alternativament fins a completar el transformador. L’intercalat ajuda a estendre l’amplada de banda de potència McIntosh per damunt dels 100.000 cicles».
El manual de manteniment posa nom a les peces: transformadors de sortida tipus M-216A i M-216B, transformador d’alimentació tipus M-215. Són a la taula de components especials, fotografiada a la galeria de més avall.
Font: manual d’usuari original del MC275, McIntosh Laboratory, Inc., Binghamton (Nova York).
El circuit
El circuit Unity Coupled
Cada vàlvula de sortida treballa amb la meitat del bobinat primari a la placa i l’altra meitat al càtode. McIntosh va patentar la disposició el 1947 i la manté a la versió actual.
Al muntatge convencional tot el bobinat primari és al circuit de placa i el càtode va a massa. El commutador mostra la disposició Unity Coupled.
Les sis patents
La pàgina 1 del manual acaba amb una nota al peu que enumera les patents nord-americanes que cobreixen el circuit:
- US 2.477.074
- US 2.545.788
- US 2.646.467
- US 2.654.058
- US 2.860.192
- US 2.929.028
Font: manual d’usuari original del MC275, McIntosh Laboratory, Inc., Binghamton (Nova York).
Per dins
Complement de vàlvules
Onze vàlvules en cinc etapes, segons la llista «Tube Complement» de la pàgina 3 del manual: una de tensió, dues inversores, dues d’atac, dues seguidores catòdiques i quatre de sortida.
Toca cada etapa.
1 + 2 + 2 + 2 + 4 — onze vàlvules en total
Configuracions
Modes de funcionament
El manual enumera quatre configuracions: estèreo, mono de 150 vats, dos amplificadors independents i biamplificació amb filtre actiu.
Funcionament estereofònic: dos canals de 75 vats, un altaveu per canal.
75 W + 75 W
continus
4 · 8 · 16 Ω
preses d’altaveu
Generacions
De l’original a la versió 6
El nom s’ha mantingut des del 1961. El complement de vàlvules, les especificacions declarades i el xassís han canviat en diverses de les revisions.
Les xifres de columnes diferents no són directament comparables: cada època va declarar amb una convenció diferent. La resposta de l’original es declara a potència nominal; la del 1993, a un vat; les actuals, amb un altre criteri.
| Anys | 1961 – 1971 / 1973 | 1993 – 1995 | 1995 – 2003 | 2004 – 2007 | 2007 – 2012 | 2012 — hoy | 2012 – 2015 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Potència | 75 W + 75 W · 150 W mono | 75 W + 75 W · 150 W mono | 75 W + 75 W · 150 W mono | 75 W + 75 W · 150 W mono | 75 W + 75 W · 150 W mono | 75 W + 75 W · 150 W mono | 75 W + 75 W · 150 W mono |
| Vàlvules | 1×12AX7 · 2×12AU7 · 2×12BH7 · 2×12AT7/12AZ7 · 4×KT88/6550 | no publicat | no publicat | 3×12AX7A · 4×12AT7 · 4×KT88/6550 | 3×12AX7A · 4×12AT7 · 4×KT88/6550 | 3×12AX7A · 4×12AT7 · 4×KT88 | 3×12AX7A · 4×12AT7 · 4×KT88 |
| Resposta declarada | +0 / −0,1 dB · 16 Hz – 40 kHz | +0 / −0,2 dB · 20 Hz – 20 kHz (a 1 W) | no publicat | +0 / −0,25 dB · 20 Hz – 20 kHz | +0 / −0,5 dB · 20 Hz – 20 kHz | +0 / −0,5 dB · 20 Hz – 20 kHz | +0 / −0,5 dB · 20 Hz – 20 kHz |
| Distorsió | < 0,5 % | ≤ 0,5 % | no publicat | ≤ 0,5 % | ≤ 0,5 % | ≤ 0,25 % a 1 kHz | ≤ 0,25 % a 1 kHz |
| Senyal / soroll | ≥ 90 dB | 100 dB A | no publicat | 100 dB A | 100 dB A | 105 dB | 105 dB |
| Esmorteïment | > 10 | no publicat | no publicat | no publicat | > 14 | > 22 | > 22 |
| Preses d’altaveu | 4 · 8 · 16 Ω — mono 2 · 4 · 8 · 16 · 32 Ω | 4 · 8 · 16 Ω — mono 2 · 4 · 8 Ω | 4 · 8 · 16 Ω | 4 · 8 · 16 Ω — mono 2 · 4 · 8 Ω | 4 · 8 · 16 Ω — mono 2 · 4 · 8 Ω | 4 · 8 · 16 Ω — mono 2 · 4 · 8 Ω | 4 · 8 · 16 Ω — mono 2 · 4 · 8 Ω |
Original · 1961 – 1971 / 1973
La unitat fotografiada en aquesta pàgina pertany a aquesta sèrie. La resposta va declarada a potència nominal, no a un vat. L’esmorteïment es dedueix de la impedància interna que declara el manual: menys del 10 % de la càrrega.
Invariable des del 1961: 75 W + 75 W
Les xifres
Especificacions declarades
Valors copiats de la pàgina 3 del manual original. Són les toleràncies que el fabricant declarava, no mesures d’aquesta unitat.
La zona grisa marca la banda audible, de 20 Hz a 20 kHz. Les toleràncies declarades s’estenen força més enllà pels dos extrems.
El termistor d’arrencada
En fred, el termistor presenta uns 79 ohms i limita el corrent d’arrencada. En escalfar-se, la seva resistència cau per sota d’un ohm i deixa d’intervenir al circuit.
Especificacions declarades
- Potència contínua
- 75 W + 75 W150 W en mono
- Distorsió harmònica
- < 0,5 %20 Hz – 20 kHz a potencia nominal
- Distorsió per intermodulació
- < 0,5 %20 Hz – 20 kHz
- Desplaçament de fase
- ± 8°20 Hz – 20 kHz
- Resposta a plena potència
- +0 / −0,1 dB16 Hz – 40 kHz
- Resposta a mitja potència
- +0 / −1 dB10 Hz – 100 kHz a media potencia
- Soroll i brunzit
- 90 dBpor debajo de la potencia nominal
- Preses d’altaveu
- 4 · 8 · 16 Ω2 · 4 · 8 · 16 · 32 Ω en mono
- Impedància d’entrada
- 250 kΩ0,5 V – 30 V de sensibilidad
- Consum
- 240 W / 400 Wen reposo / a potencia nominal
- Pes
- 30,6 kg67½ libras, solo el chasis
- Mides
- 43,8 × 31,1 × 20,3 cm17¼ × 12¼ × 8 pulgadas
Font: manual d’usuari original del MC275, McIntosh Laboratory, Inc., Binghamton (Nova York).
En vídeo
L’aparell, encès
Dos plans curts de la unitat fotografiada, en funcionament.
Aquesta secció s’ampliarà amb les peces en vídeo dedicades a cada apartat de la pàgina.
L’aparell
Fotografies de la unitat
Unitat de la primera sèrie, amb vàlvules de sortida 6550 de fabricació actual. Les imatges s’amplien en tocar-les.
Documentació
Manual d’usuari i manual de manteniment
Reproducció íntegra dels dos manuals originals, amb l’esquema elèctric i la taula de tensions i resistències. Les pàgines s’amplien en tocar-les.
L’escolta
Dues ressenyes, dues generacions
Ressenyes de Hi-Fi News (1993, reedició Gordon Gow) i de The Absolute Sound (2016, versió 6). Descriuen aparells diferents, amb vint-i-tres anys de diferència.
1993 · sobre la reedició Gordon Gow
Hi-Fi News · Ken Kessler
Descriu una escena gairebé hologràfica i veus de textura sedosa, amb una combinació poc habitual de detall modern i caràcter de vàlvula. Assenyala també un control només moderat a l’última octava de greus i una coloració agradable, reconeguda com a tal.
2016 · sobre la versió 6
The Absolute Sound · Paul Seydor
Descriu un amplificador silenciós fins a un punt inhabitual en vàlvules, amb transitoris naturals i una zona baixa amb dimensió però sense esponjositat. El situa per damunt de la versió 4 que havia provat anys abans i reconeix que un bon amplificador de transistors pot superar-lo en alguns paràmetres de laboratori.
Comprovat
El que es diu i el que està documentat
Sis afirmacions habituals sobre el model, contrastades amb la documentació disponible. En algun cas la documentació no permet confirmar-les ni desmentir-les.
Toca cadascuna per veure què diu la font.
El que està documentat
No hi ha documentació de McIntosh que sostingui un MC275 comercial del 1959. La casa situa el llançament el 1961, i el seu propi arxiu data la primera versió a partir d’aquell any.
Mercat
Preus observats
Preus demanats per distribuïdors en la data indicada. No constitueixen una taxació ni reflecteixen vendes tancades.
Versió 6 nova, Estats Units
7.500 $
Preu de catàleg publicat per un distribuïdor. Pot variar d’un a l’altre.
Versió 6 nova, Europa
9.790 €
IVA inclòs, en un distribuïdor europeu. La fiscalitat i el país canvien la xifra.
Original de la primera sèrie
5.000 – 12.000 $
Gran dispersió segons estat, originalitat i restauració. Un exemplar de col·lecció pot superar el preu d’una unitat nova.
Preus observats en distribuïdors el setembre de 2026. Preus demanats, no vendes tancades.
Tensió de xarxa de les unitats originals
Les unitats originals es van fabricar per a la xarxa dels Estats Units: el manual d’aquesta unitat especifica 105–130 V. La reedició del 1993 ja documenta configuracions per a 100, 120, 220 i 240 V. Abans de connectar una unitat original a una xarxa de 230 V cal comprovar el transformador d’alimentació que munta.
Fonts
Fonts i enllaços
Documentació del fabricant, arxius i premsa citats en aquesta pàgina, amb una nota sobre què aporta cadascun.
Dins de HifiCafé
- McIntosh, la marcaHistòria, catàleg i publicacions de HifiCafé sobre la marca.
- Reviews de McIntoshEl que diu la premsa internacional sobre els models actuals, amb enllaç a cada original.
- Com s’escolta un amplificadorCurs d’escolta crítica de HifiCafé.
- FabricantMcIntosh Laboratory — MC275Fitxa del fabricant de la generació en venda, amb les especificacions actuals.
- FabricantMcIntosh HeritageCronologia oficial de l’empresa des del 1949, redactada pel mateix fabricant.
- FabricantVídeo: historia del MC275 (McIntosh · SoundStage)Dotze minuts amb material d’arxiu de la fàbrica de Binghamton.
- PremsaThe MC275 through every generationQuè canvia d’una reedició a l’altra: xassís, circuit imprès, interruptor, transformadors.
- PremsaHi-Fi News — The Big Mac Is BackRessenya de la reedició del 1993, per Ken Kessler.
- ArxiuVintage Technology Archive — MC275Dates de fabricació i preus de catàleg de cada versió.
- ArxiuMcIntosh Legacy ArchiveL’arxiu d’aparells descatalogats de la casa, amb els manuals de cada generació. L’arxiu i el manual del 1993 donen dates de final diferents per a la primera versió.
- ArxiuPatente US 2.477.074 — Frank H. McIntoshLa primera de les sis patents citades al manual. Descriu com reduir la inductància de fuita del transformador amb bobinats molt acoblats.
- PremsaThe Absolute Sound — MC275 versión 6Ressenya de la versió 6 per Paul Seydor, 2016, amb comparació amb la versió 4.
- ArxiuAudio Classics — McIntoshFont dels preus d’aquesta pàgina. Distribuïdor especialitzat en McIntosh nou i d’ocasió, a l’estat de Nova York.
