La majoria de projectes comencen igual.

No comencen en una empresa ni amb una presentació bonica. Comencen en un taller, en un despatx o en un garatge. En una taula plena d'eines. En una llibreta amb quatre dibuixos. En un "provaré una cosa".

Suposo que a molts dels que esteu llegint això us haurà passat alguna vegada.

Arriba un moment en què penses: "Això estaria bé compartir-ho."

I aleshores apareix el problema.

¿On?

Perquè les xarxes socials serveixen per a moltes coses, però no per explicar un projecte amb calma. Avui publiques una fotografia, demà ja ningú la recorda. Tant se val si al darrere hi ha una tarda de feina o un any sencer. Tot dura un instant.

I a mi sempre m'ha fet una mica de pena això.

L'alta fidelitat mai ha estat una afició amb presses. És una afició de persones que gaudeixen comparant, provant, escoltant una altra vegada, canviant una peça, tornant enrere perquè la primera idea no era tan bona com semblava.

Per això, quan imaginava HiFi Café, mai pensava en una revista. Tampoc en una xarxa social.

Pensava en una altra cosa.

En un lloc on els projectes poguessin créixer.

On no calgués esperar el resultat final per començar a ensenyar-los.

Hi ha un exemple que m'agrada molt.

Carlos, d'Audioboss Audio ProHiFi, fa mesos que comparteix la construcció d'unes caixes acústiques amb transductors JBL. I el bonic no són les caixes, que també. El bonic és veure el camí. Veure com pren decisions, com canvia coses, com prova una solució i en descarta una altra. Al final acabes esperant la següent actualització gairebé com si les estiguessis construint amb ell.

Això, per a mi, té molt de valor.

Perquè un projecte no és només el dia que s'acaba.

També són tots els dubtes que hi va haver abans.

Fa uns mesos jo vaig decidir fer exactament el mateix amb les Opus I.

Van començar sent una idea que vaig comentar en un vídeo mentre passejava per Barcelona. Ni tan sols sabia si algun dia arribarien a convertir-se en un producte. Avui ja hi ha un prototip sobre la taula.

I, si soc sincer, compartir tot aquest camí ha canviat el mateix projecte.

He rebut preguntes que jo mateix no m'havia fet. Comentaris que m'han obligat a replantejar decisions. Converses que, probablement, no hauria tingut en cap altre lloc.

Al final m'he adonat que documentar un projecte no consisteix només a ensenyar-lo.

També consisteix a deixar que altres persones en formin part.

Tant de bo d'aquí a uns anys HiFi Café estigui ple d'històries així.

No perquè totes acabin convertint-se en un producte.

Ni perquè tothom vulgui vendre alguna cosa.

Simplement perquè val la pena que el coneixement no es quedi tancat en un taller.

Així que, si fa temps que construeixes alguna cosa, restaures un equip, dissenyes unes caixes acústiques o dones voltes a una idea, m'agradaria que sentissis que aquí tens un lloc per explicar-ho.

Sense més.

Com si ho estiguessis ensenyant a uns amics que saben exactament de què els estàs parlant.