Ja som al setembre i ja som a prop, molt a prop, del primer aniversari de HifiCafé!

Com ja sabeu, aquest està sent un projecte molt personal. El d'una persona que, de sobte, va creure que els qui gaudim de la música i dels aparells que ens permeten escoltar-la ens mereixíem un espai net, agradable i positiu per compartir la nostra afició i continuar aprenent sense parar. Un espai on poder preguntar sense vergonya, compartir el que anem descobrint i sentir-nos a gust parlant del que ens apassiona.

Pel camí em vaig adonar que una part important d'aquesta afició és poder gaudir-ne en companyia. Que moltes vegades estem sols i no podem comentar la jugada amb ningú. A qui li agrada el futbol, li n'hi ha prou amb baixar a qualsevol bar un diumenge a la tarda. Nosaltres, què fem?

Amb qui compartim aquest disc que acabem de descobrir? A qui expliquem que hem canviat els altaveus de lloc i ara escoltem coses que abans no sentíem? De vegades només ens ve de gust trobar algú que ens entengui, que s'assegui amb nosaltres i ens digui: «Vinga, posa aquest tema, que l'escoltem».

Per això, en aquest primer any de HifiCafé, hem organitzat dues sessions del Club d'Audiòfils i un viatge al High End de Viena! Des de fora pot semblar poca cosa, però us asseguro que tot això suposa una feina important. I quan ens trobem, ens posem cara i la conversa comença a fluir, veig que aquesta feina té sentit. Perquè ja tenim amb qui comentar la jugada.

Pel camí també he fet malabarismes per aconseguir que la plataforma fos sostenible i que no depengués de la meva economia personal. A poc a poc, molt a poc a poc, us heu anat fent mecenes. Dels dos mil usuaris registrats, ja sou cent! No està gens malament! Cent persones que heu decidit aportar una mica de la vostra butxaca perquè aquest espai pugui continuar. I això, per a mi, és també una mostra de confiança que agraeixo molt.

Però com més usuaris som, més despeses de servidors tenim. Com més continguts compartim, més espai necessitem per guardar-los. I així, a mesura que HifiCafé creix, també ho fa el que costa mantenir-lo. Per això he començat a buscar altres maneres de generar ingressos que ajudin a sostenir el projecte.

D'aquí neix també Stereo Vintage Barcelona, que estic organitzant amb aquesta doble il·lusió: tornar a trobar-nos al voltant de la nostra afició i aconseguir que aquesta trobada ajudi a tirar endavant HifiCafé.

I que sigui una fira d'equips vintage té molt a veure amb els meus inicis. Com ja sabeu, vaig entrar al món de la hifi a través de la restauració d'aquests aparells. Soc un apassionat de la cultura de la hifi: mai no em fixo només en el que tenim ara al mercat, sinó que m'encanta mirar cap al passat i seguir les genealogies dels equips, les marques, els enginyers… Veure d'on venen les idees, com passen d'unes mans a altres i com van evolucionant fins a arribar al que escoltem avui.

Ho veig com un llegat que es va transmetent. Com una onada en què el present és l'escuma: la part més visible, la que ens crida l'atenció, però que avança amb tota l'aigua que porta al darrere.

Digueu-me romàntic, però vaig pensar que tindria la seva gràcia que una cosa tan moderna com una plataforma social en línia la salvés una fira d'equips antics.

Ep! No us espanteu: HifiCafé no està en perill a curt termini. Diguem que la situació actual és d'«anar a pèrdua i guany». I això està bé, perquè ens permet mantenir la plataforma en marxa, però ens deixa poc marge per créixer, fer millores i dedicar-li més temps i atenció.

L'èxit de Stereo Vintage Barcelona ens pot donar aquest marge. Pot fer que, a més de cobrir les despeses, puguem dedicar recursos a tot el que ara va quedant pendent. Idees i ganes no en falten; el que ens fa falta és poder dur-les a terme.

I ara que falten un parell de setmanes, us vull explicar una cosa que em preocupa. Les entrades es van venent i ja hi ha gent que té la seva per venir a mirar i passar l'estona. Això està molt bé. El que no arrenca és l'altra cosa: gairebé ningú s'anima a portar equips per vendre.

Unes quantes empreses sí que vindran carregades, i a més paguen la seva taula; els ho agraeixo de veritat. Però una fira d'equips vintage la feu vosaltres: l'amplificador que fa anys que és en un armari, els altaveus que vau canviar i segueixen al traster, el tocadiscos que es va quedar sense lloc al saló. Si això no apareix, la sala es queda deslluïda. I una fira sense equips no té cap sentit.

Si en voleu portar un, heu de marcar-ho en comprar l'entrada. No té sobrecost —pagueu la mateixa que qui ve només a mirar—, però així jo puc organitzar bé la sala. Li poseu el preu que vulgueu i el que en traieu és vostre. Si porteu més d'un aparell, llavors sí que cal reservar mitja taula.

Així que, si us ve de gust, us convido a venir a Stereo Vintage Barcelona. A passar una bona estona mirant equips, alguns d'ells molt mítics!, potser a vendre algun aparell que us sobra o a comprar-ne algun que us faci il·lusió. I, sobretot, a trobar-nos i comentar la jugada.

De passada, estareu ajudant a sostenir aquest racó del món virtual on ens trobem la resta de l'any.

El món vintage al rescat del món virtual! Com m'agrada aquesta idea!