Quan el canal acabava de néixer, vaig rebre un correu electrònic que em va fer una il·lusió enorme. Era d'iFi, i em proposaven una col·laboració: ells m'enviaven alguns dels seus productes de base —el Zen DAC, el Zen Phono— i jo feia una vídeo review. Era la primera vegada que algú de fora creia que els meus vídeos podien tenir un cert valor. Ho vaig fer il·lusionat.

L'alegria va durar poc. De seguida vaig veure que, igual que jo, tots els youtubers de parla hispana estaven fent els mateixos productes. El mateix Zen DAC, el mateix Zen Phono, la mateixa review amb una altra cara davant de la càmera. I em vaig sentir un més del munt. Un més al qual havien comprat amb baratijes.

Vaig decidir que jo no volia ser corretja de transmissió d'equips que aporten poc al món de l'alta fidelitat. I aquí em podeu dir: però Josep, són equips econòmics, molta gent entra en aquest món gràcies a ells. I teniu raó. Com a equips d'iniciació funcionen, i a nivell sonor sonen bé. Però no és això. El problema és tota la resta: el procés de fabricació, el disseny estètic, els materials utilitzats, l'impacte ecològic, sobretot, la NARRATIVA. La història que una marca i un equip tenen al darrere. Històries humanes que expliquen que persones lluiten i superen adversitats. Persones que imaginen i després creen. Enginyers que construeixen i després milloren. Per a mi un equip és un compendi de moltes coses, però la més important és la HISTÒRIA que hi ha al darrere.

Així que he fet cas omís de tots els correus electrònics d'invitació a promocionar equips a canvi de quedar-me l'equip.

No m'agrada aquest sistema de promocionar i per tant inundar les xarxes de vídeos d'equips sense ànima. Però no perquè siguin equips econòmics. Vaig en contra perquè plantegen una alta fidelitat del aquí et compro, aquí et reemplaço, aquí et llenço o t'emmagatzemo en un calaix. Una hifi de consum exacerbat, diametralment oposada a la que jo vull. La que jo vull comença amb un enginyer que té una visió, una passió, que actua, que arrisca i ho intenta. I acaba amb una persona que investiga, que confia, que inverteix, que gaudeix, i que s'enllaça emocionalment amb aquest equip i el valora amb tota la seva profunditat i tots els seus matisos.

Però a vegades dubto. A vegades em pregunto si hauria de replantejar-m'ho. Perquè si soc honest del tot, no sé gaire bé on és la frontera entre el que accepto i el que no. És una qüestió econòmica? És una qüestió personal? És una qüestió d'origen? No ho sé gaire bé.

El que sí sé és que, mentre no trobi aquesta frontera, prefereixo equivocar-me per excés de criteri que per falta d'ell. A HiFi Café seguireu veient equips amb una història al darrere. I us faig una pregunta de veritat, no retòrica: vosaltres, on posaríeu la línia? Vosaltres, al meu lloc, què faríeu?