Quan vaig engegar HiFi Café ho vaig fer convençut d'una cosa que ara, uns mesos després, em costa de sostenir: pensava que la gent volia comunicar-se al voltant d'aquest hobby. Que volia un lloc seu, participatiu, on ensenyar el seu equip, comparar-lo amb el dels altres, fer preguntes, respondre les dels altres, muntar projectes DIY, escriure articles, explicar experiències de veritat. Volia donar a la gent un espai per no limitar-se a consumir, sinó per crear. Per pensar en veu alta i construir alguna cosa entre tots.

I resulta que em vaig equivocar. O si més no em vaig equivocar amb la majoria.

Després d'aquests mesos m'estic adonant d'una cosa incòmoda: gran part de les persones ja no entén internet com un espai de creació ni de pensament, sinó com un espai de consum. I no només de consum, sinó de consum gratuït. La majoria vol passar l'estona mirant, i que l'únic esforç que se li demani sigui fer clic per passar al següent vídeo o, com a molt, fer "m'agrada".

Em podeu dir: però Josep, si a YouTube es veu moltíssima gent comentant, discutint, amb ganes de parlar. I és veritat, això és just el que em va enganyar. Veia els comentaris, veia l'interès, i donava per fet que aquesta conversa voldria tenir un lloc propi. El que no vaig entendre és que aquesta gent no vol sortir de la plataforma. No vol anar a un lloc on toca triar, buscar el que t'interessa, registrar-se, escriure. Vol quedar-se on ja està, on tot li arriba sol.

A HiFi Café ho veig cada dia. Costa moltíssim que els usuaris registrats acabin participant. Un cop dins, l'activitat és mínima: només un percentatge petit arriba a aportar alguna cosa en primera persona, i d'aquests, un percentatge encara més petit s'anima a respondre al que han escrit els altres. Crear fils vius, converses que tirin soles, és dificilíssim. I al final passa el de sempre: els quatre que sí tenen aquesta visió participativa d'internet carreguen amb tota la responsabilitat de mantenir viva la comunitat.

Crec que el problema de fons és que la majoria arribem a HiFi Café comportant-nos com ens comportem a YouTube, a Instagram, a TikTok. I en aquests llocs, siguem sincers, no som més que consumidors de contenidors de publicitat. Estem regalant el nostre temps a xarxes socials que en realitat són empreses de gestió publicitària. Per això, quan algú arriba a un lloc que li demana alguna cosa més, no sap gaire bé què fer. Està acostumat que l'únic que se li exigeixi sigui mirar, fer "m'agrada" i passar de llarg si no li agrada. Una internet passiva, còmoda, en la qual tu no hi poses res.

Jo no vull que HiFi Café sigui això, i per això el lloc no para de transformar-se. Vaig traient funcionalitats que ningú utilitza per simplificar la navegació, millorant el disseny i el funcionament, muntant automatismes que li posin les coses fàcils a qui vol participar, i buscant sense descans allò que motivi la gent a tornar i a aportar alguna cosa seva. HiFi Café no és un lloc acabat. És un lloc que es cultiva.

Però hi ha coses que no s'arreglen només amb bona voluntat i bon disseny. L'absència d'algorisme ho fa molt difícil, i aquí és on porto setmanes donant voltes a alguna cosa que abans ni m'hauria plantejat. Jo sempre havia volgut un lloc sense algorisme, perquè l'algorisme el relacionava amb el control i amb la publicitat. I tanmateix començo a entendre per què existeixen. Potser es podria dissenyar un algorisme intern, un que en lloc de gestionar la publicitat que interessa al negoci gestionés els continguts reals d'altres usuaris, el que de veritat podria interessar a cada persona. Una espècie de TikTok, sí, però un TikTok de hifi, fet amb el que creen els socis.

I aquí és on em dol el cor. Penso en el caçador recol·lector que es passava el dia sencer buscant menjar, movent-se, triant, i el veig substituït pel que es queda al sofà esperant que li portin la pizza a casa. Moltes vegades em passa pel cap que seria moltíssim més fàcil muntar un sistema de repartiment còmode i atractiu, que li porti "a casa" a cadascú el que l'algorisme creu que vol consumir. El TikTok del hifi. I es van acabar els problemes de participació.

Però no. A HiFi Café ni tan sols ens conformem amb sortir a caçar. Aquí fem una cosa més lenta i més difícil: plantem la llavor, la reguem cada dia encara que no es vegi res, i esperem. Esperem amb la fe de qui sap que la terra acaba responent. I un dia, quan gairebé ho havíem oblidat, arriba el fruit. I aquest fruit no te l'ha portat ningú a casa: l'has fet créixer tu. Per això té un gust diferent, per això és teu. Tot això demana just el que un algorisme promet estalviar-te —temps, esperança, feina i il·lusió— i a canvi et retorna l'únic que cap màquina podrà donar-te mai: la certesa d'haver-ho cultivat amb les teves pròpies mans.

No penso cedir a aquesta tendència global que ens vol convertir a tots en simples consumidors. Jo vull ser les dues coses alhora: productor i consumidor d'experiències de qualitat. No vull succedanis a la meva vida. I si has arribat fins a aquestes últimes línies, TU TAMPOCO. Així que seguirem treballant, seguirem sembrant, i seguirem recollint.